Conceptes Estadístics de Turisme: Guia Completa

Concepte Estadístic de Turisme

El turisme comprèn totes aquelles activitats que realitzen les persones en els seus viatges i estades fora del seu lloc de residència habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any natural, amb finalitats d'oci, negocis i altres motius (OMT, 1998).

Depenent del país d'origen i de destí tenim els següents tipus de turisme:

• Turisme domèstic: El que realitzen els residents d'un país determinat quan viatgen únicament per aquest país.
• Turisme receptor: El que realitzen els no residents en un país determinat.
• Turisme emissor: El que realitzen els residents d'un país determinat quan viatgen a un altre país.
• Turisme nacional: Està format pel turisme domèstic i l'emissor.
• Turisme internacional: Està format pel turisme emissor i receptor.

Viatgers

Classificació dels viatgers:

• Visitants: Tota persona que viatgi per un període inferior a un any. El motiu no pot ser exercir una activitat econòmica. Segons si pernocten o no en el seu viatge tenim:

• • Excursionistes o Visitants d'un dia: Visitants que no pernocten: Passatgers de creuers (encara que passin més d'un dia pernoctant al creuer), tripulació, visitants que pernocten a una altra ciutat.
  • Turistes: Visitants que pernocten.

• No inclosos a les estadístiques de turisme: Els que tenen com a motiu principal una activitat econòmica, treballadors fronterers, immigrants temporals, immigrants permanents, passatgers en trànsit, representants consulars i diplomàtics.

Indicadors Turístics

Estada Mitjana

Es calcula com: Nº de pernoctacions / Nº de viatgers.

Taxa d'Ocupació Bruta

Sobre el potencial de l'oferta turística. Es calcula com: Nº de pernoctacions en un període / (Nº de places totals x Nº de dies en el període).

Taxa d'Ocupació Neta

Sobre l'oferta turística real. Es calcula com: Nº de pernoctacions en un període / (Nº de places disponibles x Nº de dies en el període).

Consum Turístic

Total del consum realitzat pels visitants.

Fonts d'Informació

• Fonts documentals primàries: Proporcionen informació per si mateixes; són coetànies als fets i la informació donada és original. Exposen per primer cop coneixements amb la finalitat de difondre'ls, permetent així la crítica i avaluació de la comunitat científica. Inclou documents gràfics, sonors i audiovisuals com ara cartes, llibres, revistes, informes, articles científics, monografies, tesis, entrevistes, imatges...
• Fonts documentals secundàries: Bases de dades, siguin en paper o informatitzades en CD, Internet... Són documents que recopilen, sintetitzen, interpreten les fonts d'informació primàries.
• Directoris i catàlegs: Inclouen informació de fonts documentals secundàries, catàlegs col·lectius de biblioteques, catàlegs de revistes...

Fonts d'Informació Quantitativa

• Primària: És la informació quantitativa que es recull de primera mà i seguint els objectius marcats per una investigació. Seria per exemple la informació que es recull en una enquesta per una investigació concreta.
• Secundària: És la informació que es fa servir per una investigació concreta però que es va recollir per una finalitat diferent. Inclou informes d'altres investigacions. Per norma general no resol les necessitats de la investigació actual (si no, passarien a ser informació primària) però pot servir com a referència, per comparar o per contextualitzar.

D'altra banda, des del punt de vista corporatiu podem diferenciar entre informació interna i externa.

• La informació interna és la que recull una empresa durant la seva activitat. Directoris de clients, de proveïdors, vendes, beneficis...
• La informació externa és aquella que l'empresa ha d'anar a buscar fora.

L'Elecció de les Fonts d'Informació

Un cop plantejat el problema a estudiar en una investigació, cal fer una reflexió sobre les fonts d'informació (documentals o estadístiques) que es faran servir per resoldre'l.

Cal tenir en compte que la decisió de fer servir una font d'informació respon a la idoneïtat d'aquesta per donar resposta a les hipòtesis plantejades. Però no cal perdre de vista el factor econòmic de la investigació. Per una empresa no és possible plantejar una investigació si el cost econòmic és més gran que el benefici que li reportarà el coneixement. És per això que es prima l'elecció de les fonts amb menys cost.

En aquest sentit, cal tenir en compte que les fonts d'informació internes són les més econòmiques per fer una investigació. Sistemes d'emmagatzematge i explotació de dades internes són la base de moltes investigacions a nivell empresarial (Datawarehouse i Datamining).

Les Estadístiques Oficials

Una de les obligacions de l'administració és fer un seguiment estadístic de variables d'interès (atur, PIB,...). Hi ha una llarga trajectòria en l'estadística oficial de turisme però hi ha 3 factors que han fet que aquesta millori en els darrers anys.

• La descentralització administrativa ha propiciat nous estudis estadístics de les autonomies (més desagregació, informació més útil, marques turístiques).
• La desaparició de tràmits administratius en la mobilitat de les persones ha obligat a substituir la informació que s'obtenia via tràmit per noves estadístiques (desaparició de les fronteres).
• Els requeriments de la UE per obtenir més i millor informació turística en un temps més breu. A més, la jerarquia dels instituts oficials d'estadística fa que les dades hagin de ser homogènies i comparables.

Les dues fonts d'informació estadística sobre turisme més importants són l'IET i l'INE.

L'IET (Institut d'Estudis Turístics)

L'IET realitza tres estadístiques sobre el turisme de caràcter oficial (incloses al Pla estadístic nacional). Familitur, Frontur i Egatur. Aquestes estadístiques es realitzen des de l'òptica de la demanda, és a dir, mesura els visitants, pernoctacions... preguntant als viatgers.

L'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya)

Aquest organisme dóna desagregacions a nivell territorial que no hi ha a l'INE.

Diferències entre l'IET i l'INE

• La informació de l'INE està extreta de les instal·lacions hoteleres. En canvi, l'IET pregunta la informació als viatgers.
• L'IET realitza una mostra mentre que l'INE recull la informació de tot el cens d'establiments, aprofitant l'obligatorietat per llei que tenen els establiments d'omplir una enquesta d'ocupació.

Cal tenir en compte aquestes diferències a l'hora de fer servir una o altra font.

Criteris Generals de Cerca

Per cercar per internet el més immediat és indicar les paraules que es vol trobar. Si volem una frase sencera cal escriure-la entre cometes.

Si una paraula pot tenir diversos finals i ens interessen tots com per exemple: Turisme, turismo, turistico, turistic... podem utilitzar l'asterisc Turis*

Les expressions (and, or, not) ens permeten indicar:

• Turisme and aventura: Cerques on figurin les dues paraules.
• Turisme or aventura: Cerques on figuri com a mínim una de les paraules.
• Turisme not aventura: Cerques on figuri turisme però no figuri aventura.

Cerques Bibliogràfiques

En les cerques bibliogràfiques es pot buscar per: Autor, Títol, matèria... Per cercar per matèria és convenient consultar els tesaurus de la pàgina corresponent.

Els tesaurus són les formes com s'organitza la informació en cada directori.

• Catalogació: Característiques del document, Títol, Autor,...
• Indexació: etiquetes temàtiques.

Les webs de biblioteques acostumen a tenir uns formularis per facilitar la cerca segons els criteris indicats anteriorment.

Gestors Bibliogràfics

Els gestors bibliogràfics són programes informàtics que permeten gestionar bases de dades bibliogràfiques així com elaborar llistes de referències segons diverses normes establertes. Alguns d'aquests programes són el RefWorks, Reference Manager, el seu ús és de pagament.