Conceptes Fonamentals d'Ètica i Societat
UNITAT 8
1. Ètica: part de la filosofia que té com a objectiu l’estudi de la moral.
2. Moral: conjunt de costums, creences, valors i normes que determinen el comportament de les persones.
3. Judicis de fet: proposicions que expressen la realitat objectiva dels fets, i d’aquesta manera, segons la seva correspondència amb la realitat, podem afirmar si són vertaderes o falses.
4. Judicis de valor: proposicions que no expressen cap realitat (cap fet). Són proposicions subjectives que expressen si un fet satisfà les exigències del que parla.
5. Imperatius: enunciats que presenten simplement la forma de conducta que cal seguir. La seva característica típica, però no necessària, és que el verb es presenta en mode imperatiu.
6. Ètica teleològica: ètica que determina la bondat d’una acció segons les seves conseqüències.
7. Ètica deontològica: ètica que determina la bondat d’una acció per l’acció en si i si satisfà els principis de l'objecte.
8. Hedonisme: ètica teleològica individualista que defensa que la felicitat la provoca el plaer d’una acció amb l’absència de dolor, i que el comportament ha de buscar aquest plaer.
9. Utilitarisme: ètica teleològica que defensa que el comportament ha de buscar la màxima felicitat pel màxim nombre de persones possibles, ja que la felicitat pròpia depèn de la felicitat dels altres.
10. Imperatiu categòric: enunciats que expressen la necessitat d’una acció per si mateixa, sense necessitat de considerar el fi que s’obté amb ella.
11. Imperatiu hipotètic: enunciats que expressen la necessitat d’una acció en el cas que prèviament el subjecte vulgui la fi del qual s’ordena.
12. Voluntat autònoma: motivació per a realitzar una acció que prové del mateix subjecte; ell mateix es dicta la llei.
13. Voluntat heterònoma: motivació per realitzar una acció que prové d’un factor extern; la llei la dicta aquest factor.
UNITAT 9
1. Societat: comunitat humana, agrupació humana que comparteix costums, situacions, organitzacions, etc.
2. Estat: conjunt d’institucions que regulen les relacions socials.
3. Individualisme: doctrina política que defensa que la societat és el resultat d’un acord entre individus. A més a més, afirma que no pot haver-hi una societat sense estat, perquè aquest seria insostenible. En general, és el fonament dels liberalismes polítics (defensada per Hobbes, Locke i Rousseau).
4.