Conceptes Fonamentals de la Teoria del Coneixement: Hessen, Kant i la Veritat
Qüestions Fonamentals del Coneixement
Segons Hessen, el coneixement es defineix a través de les següents qüestions:
- La possibilitat del coneixement: Existeix realment una relació entre el subjecte humà que coneix i l'objecte conegut?
- L'origen del coneixement: D'on procedeixen els objectes del coneixement?
- L'essència del coneixement humà: En el dualisme de subjecte i objecte, l'ésser humà és actiu i espontani o es comporta merament de manera passiva i receptora?
- Les classes de coneixement: Hi ha algun altre coneixement humà que no es faci mitjançant una representació intel·lectual de l'objecte?
- El criteri de veritat: Com sabem que el coneixement és vertader?
Graus de Coneixement (Segons Immanuel Kant)
Kant distingeix diversos nivells en el coneixement:
- L'opinió: O simple creença, estat de coneixement en què el subjecte considera que alguna cosa és, però no en té la seguretat. Acostuma a ser una valoració de la realitat, es basa en els nostres interessos, creences, etc.
- Creença racional: Està adequadament i suficientment justificada amb raons per poder ser vertadera, però sempre cal considerar la possibilitat que no ho sigui.
- Saber: Grau màxim de coneixement. El saber és una creença fonamentada subjectiva i objectivament; el subjecte n'està convençut, però a més es pot provar.
Què és la Veritat?
Diferents perspectives etimològiques sobre la veritat:
- Grec (aletheia): Desvelar, fer manifest allò que està ocult (el pas de la doxa a l'episteme).
- Llatí (veritas): Exactitud i el rigor a l'hora de parlar. Ser sincer.
- Hebreu (emunah): Confiança i fidelitat.
Veritat de Fets
Distinció entre realitat i aparença. Els fets vertaders són els autèntics, enfront dels aparents o enganyosos.
Veritat de Proposicions
Diferents teories sobre la veritat de les proposicions:
Com a Correspondència
Un pensament és veritat si s'adecua a la realitat, si es correspon amb els fets. Es torna problemàtica quan no s'aconsegueix determinar en què consisteix exactament aquesta correspondència entre el llenguatge i la realitat.
Coherència
Una proposició és vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades; és consistent. No obstant això, sorgeixen dubtes: si una proposició és vertadera perquè és coherent amb un altre grup de proposicions, què garanteix que aquestes d'aquest grup siguin vertaderes? El fet que un conjunt de proposicions no es contradigui entre si no garanteix que siguin verdaderes.
Com a Utilitat
Es considera vertader allò que és útil; allò que serveix per obtenir una finalitat.
Proposicions Formals
Aquestes proposicions no diuen res sobre la realitat, per la qual cosa la seva veritat no pot consistir ni en la correspondència amb aquesta ni en la utilitat de la seva aplicació.