Conceptes de lingüística i literatura catalana del segle XIX

Conceptes de lingüística

Polisèmia

És la propietat inherent a la majoria de mots de tenir més d'un significat. Aquestes paraules tenen la mateixa entrada al diccionari i provenen de la mateixa paraula llatina.

Homonímia

Coincidència fonètica i/o gràfica de dos mots de diferent significat.

• Total: = so i = grafia.
• Homòfona: = so i /= grafia.
• Homògrafes: = grafia i /= so.

Neologismes

Són els mots que s'incorporen a una llengua i també el significat nou que prenen mots ja existents.

• Per derivació: Afegint un prefix o un sufix a un mot o a un lexema ja existent.
• Per canvi semàntic d'un mot ja existent.
• Per composició, unint dos constituents cultes grecollatins o un constituent culte i un mot ja existent.
• Per lexicalització, convertint unes sigles o una marca comercial en un nom comú.
• Per manlleu, incorporant mots d'altres llengües que designen realitats noves.

Locucions lèxiques

Són unitats de significat fixades per l'ús que solen expressar una realitat a través d'un procés metafòric.

Tipus:

• Nominals: Equivalen a un nom i solen correspondre a un mot compost.
• Adjectivals: Equivalen a un adjectiu i un complement introduït per una preposició o un terme comparatiu.
• Verbals: Equivalen a sintagmes verbals i se solen formar amb els verbs ser, estar, tenir, fer i anar.
• Adverbials: Equivalen a un adverbi i en fan la funció.

Frases fetes

Són unitats de significat formades normalment per una oració que ha tingut un procés de metaforització.

Refranys

Són frases fetes que contenen un ensenyament, sigui moral o referit a situacions de la vida.

La narrativa del s. XIX

Va ser un procés lent, amb la figura imponent de Narcís Oller. Important l'esforç dels autors que van conrear la novel·la històrica de caire romàntic i els que van conrear el gènere consumista o la novel·la realista.

Novel·la històrica

Ex: L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, de l'historiador Antoni de Bofarull.

Narrativa de Costums

Al s. XIX pren força la premsa diària. Es posen de moda les narracions breus, sovint anomenades "quadres", que descriuen amb gràcia, precisió i una bona dosi de crítica irònica, els costums i les característiques de la societat en què viuen. L'autor més destacat va ser Emili Vilanova.

Realisme

Tipus de novel·la que es presenta de manera que pugui semblar una història real (és a dir, versemblant).

Dolors Monserdà (1845-1919), Marià Vayreda (1853-1903).

Naturalisme

La naturalesa i el comportament humà són estudiats i analitzats des de tots els angles de la ciència.

Narcís Oller (1846-1930)

Va néixer a Valls, però després es muda a Barcelona, on va ser procurador de tribunals. Al s. XIX va ser l'autor més realista, però la seva obra no pot ser analitzada prescindint del Naturalisme. Es dona a conèixer amb La Papallona (1882): crea ambients reals i és molt important la psicologia dels personatges. Després va publicar L'Escanyapobres (1884), una novel·la en què només apareixen personatges deshumanitzats, moguts per passions malaltisses, és la més realista.

Obres destacades

• La febre d'or (1890-1892): És l'obra més extensa i hi reflecteix el període anomenat la "febre d'or", en què moltes famílies barcelonines es van enriquir gràcies a la borsa.
• La bogeria (1899), es pot considerar una obra plenament naturalista, perquè fa el determinisme a la temàtica de la novel·la.
• Pilar Prim (1906), presenta el cas d'una vídua que no es pot tornar a casar, perquè sinó, perdria tota la fortuna del marit, és una novel·la de caire psicològic i es fixa molt en les sensacions i les experiències interiors dels personatges.