La pàtria de Bonaventura Carles Aribau i els Jocs Florals de la Renaixença

La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau
El poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau és un text essencial, perquè que va recollir inquietuds i projectes de la societat catalana del Segle XIX. Es publica el 24 d’Agost de 1833 a la revista El Vapor. Principalment, aquest poema tenia un caràcter privat, però més tard es converteix en una obra amb molta fama. Aquest poema permet reconèixer com l’autor desenvolupa una sèrie de sentiments sobre l’enyorança d’un paisatge i d’una llengua. Utilitza un to reivindicatiu que fa recuperar una certa sensibilitat de la llengua pròpia i, alhora, a través del tòpic clàssic aconseguir una gran qualitat. Per tant, els temes principals del poema són l’enyorança de la terra natal a través del paisatge i la identificació de la llengua amb la pàtria. L’obra produeix un manifest poètic propi de la Renaixença. 
 De la nostàlgia de la pàtria i de la llengua a l’activisme literari
Primerament cal nombrar a Joaquim Rubíó i Ors, un activista de la llengua i de la poesia. La seva obra Lo Gaiter del Llobregat, manifesta una voluntat d’acció a favor de la Renaixença literària i fa una crida a participar-hi. L’activisme de Rubíó té una resposta efectiva quan apareixen dues antologies poètiques que demostren les opcions que comencen a destacar en la Renaixença literària. 
 Així, Los Trobadors nous d’Antoní de Bofarull volia fer reviure en ell la llengua dels seus antics hèroes. La paraula reviure i els antics herois demostren una actitud historicista, del passat. D’altra banda, Víctor Balaguer presenta Los Trobadors moderns i defensa una interpretació política de la Renaixença i de l’activitat poètica. 

 Els Jocs Florals 
Tan Antoní de Bofarull com Víctor Balaguer tenen un protagonisme evident en la institucionalització dels Jocs Florals, un concurs públic per a l’ús literari de la llengua catalana del Segle XIV. Els premis florals que rebien els guanyadors per les seves composicions presentades sota el lema de

> eren l’englantina, la viola i la flor natural. Tot allò que tenia una aspecte anacrònic, és a dir, antiquat, i amb entrega de premis florals i a més que les convocatòries no van ser gaire brillants va produir crítiques i burles a la literatura popular. Acostament entre la línia floreica i la popular. 

àtria,>