Condicionament Clàssic (Pavlov) i Instrumental (Skinner)
El Condicionament Clàssic (Ivan Pàvlov)
Ivan Pàvlov fou un neuròleg rus que va estudiar els mecanismes de conducta dels animals, investigant amb gossos i basant-se en l'observació científica.
Els Reflexos Incondicionats
Pàvlov afirma que l'organisme està governat per una sèrie de lleis, i l'objectiu de la psicologia és, precisament, descobrir-les. L'organisme no està aïllat, sinó que s'interrelaciona amb un entorn i ha de reaccionar davant d'aquest. El conjunt d'aquestes reaccions és el que anomenem conducta.
Pàvlov anomenava reflexos incondicionats les reaccions automàtiques i innates de l'organisme enfront del medi.
Els Reflexos Condicionats
Pàvlov va crear aleshores un procés de condicionament. Consistia a establir una connexió entre un estímul nou (el so) i un reflex existent (la salivació).
Aquesta teoria de l'acte reflex condicionat es coneix amb el nom de condicionament clàssic. Amb ella podem explicar com realitzem el procés d'aprenentatge i com aprenem a reaccionar davant d'estímuls nous.
El Condicionament Instrumental (B. F. Skinner)
Skinner es va plantejar com a objectiu prioritari el descobriment de les lleis que regeixen l'aprenentatge.
Mecanisme Bàsic del Condicionament Instrumental
El mecanisme bàsic del condicionament instrumental és el següent:
- Hi ha una acció sobre el medi.
- Consisteix a investigar què passa (és el mètode d'assaig i error).
- Es produeix una resposta, com ara rebre menjar (en aquest cas és un premi o recompensa).
- Es relaciona l'acció (moure la palanca) amb una resposta (el menjar).
- Skinner va anomenar reforç aquesta recompensa, perquè la conducta de moure la palanca es mantenia gràcies al reforç del menjar.
Tipus de Condicionament Instrumental
Reforç Positiu
És un premi que incrementa la probabilitat que la conducta es repeteixi.
Els reforços positius poden ser:
- Primaris (biològics): Satisfer la gana, el desig sexual, etc.
- Secundaris: Els diners, l'èxit social, les felicitacions, les bones qualificacions escolars, etc.
Càstig
Consisteix en la recepció d'un estímul negatiu. Per exemple, si no estudies, amb el càstig "no sortir de marxa" es pretén que s'extingeixi la conducta "no estudiar" i es canviï per la conducta "estudiar".
Omissió del Reforç
Consisteix a retirar l'estímul positiu d'una conducta.