Conductisme i Aprenentatge: Fonaments, Teories i Figures Clau
A partir dels resultats de la primera psicologia científica, originada per Wilhelm Wundt, van sorgir dues grans corrents en la psicologia que recollirien els dos principals mètodes i objectes d’estudi.
El conductisme utilitzaria el mètode experimental (observació externa) i s’ocuparia de les conductes, mentre que la psicoanàlisi utilitzaria el mètode introspectiu i s’ocuparia de la consciència.
El Conductisme: Estudi de la Conducta i l'Aprenentatge
El conductisme està interessat en saber de quines maneres s’adquireixen, modifiquen, controlen i s’eliminen determinades conductes. És per això que desenvoluparà diverses teories sobre l’aprenentatge.
Què és l'Aprenentatge? Definició i Perspectives
L’aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats per mitjà de l’experiència, i que pot incloure l’estudi, la instrucció, l’observació o la pràctica.
L’aprenentatge s’ha definit de diverses maneres segons el corrent psicològic:
- Pels psicòlegs conductistes, l’aprenentatge és un canvi de conducta causat pels esdeveniments de l’ambient.
- Pels psicòlegs cognitius, és un canvi en els processos mentals i en el coneixement.
La metàfora de l’home com a científic és útil per experimentar l’aprenentatge, però el científic i l’aprenent difereixen en l’objectiu principal i en el modus operandi. L'aprenentatge comporta diversos canvis, però cal distingir-lo d'altres modificacions en la conducta, com:
La Maduració
Consisteix en l’aparició de conductes que depenen del desenvolupament de l’organisme i del sistema nerviós. Es presenta en algunes etapes evolutives i no està determinada per l’experiència. Per exemple, un nadó de 9 mesos no controla els esfínters perquè el seu cervell i el cos no han madurat prou.
L'Estat Fisiològic
L’estat fisiològic de l’organisme és una altra font de canvis temporals en la conducta que no es considera aprenentatge. La gana i la set indueixen respostes que no s’observen en altres moments, i el clima pot alterar el nostre estat d’ànim.
Tipus d'Aprenentatge en el Conductisme
Condicionament Clàssic: Aprenentatge per Associació d'Estímuls
El condicionament clàssic es produeix mitjançant un aprenentatge de les relacions entre estímuls. Permet als animals i éssers humans aprendre la seqüència ordenada dels successos ambientals; per exemple, aproximar-se a senyals de menjar, reaccions de por o l’aversió a alguns gustos.
Ivan Pavlov i els seus Experiments amb Gossos
El condicionament clàssic és ben conegut pels experiments amb gossos que va dur a terme el fisiòleg rus Ivan Pavlov.
En les seves famoses recerques de relacions entre estímuls i reaccions glandulars de tipus reflex, que es produeixen en el procés de la digestió, va comprovar que els animals segregaven saliva abundant només per la percepció visual de l’aliment. Pavlov va comprovar que els gossos no només responien d’acord amb una necessitat biològica (gana), sinó també com a resultat d’un aprenentatge o condicionament, com il·lustra el famós experiment del gos i la campana.
Condicionament Operant o Instrumental: Aprenentatge per Conseqüències
El condicionament operant o instrumental es basa en aprendre les conseqüències de la conducta. S’anomena condicionament operant o instrumental perquè l’organisme opera, actua o intervé per obtenir un reforç. També rep el nom d’instrumental, ja que la resposta de l’organisme és un mitjà per assolir una meta.
B.F. Skinner i la Modificació de la Conducta
En la seva obra «La conducta dels organismes» (1938), B.F. Skinner defensa que la tasca del conductisme consisteix a identificar i aïllar els factors ambientals que influeixen en la conducta. Si la conducta està conformada per les seves conseqüències, cal administrar recompenses per promoure conductes desitjables. Qualsevol subjecte pot controlar la freqüència de la resposta i determinar la quantitat de reforç.