Conflicte lingüístic i poesia catalana: del modernisme a Carner
Conflicte lingüístic
El conflicte lingüístic es produeix quan el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes competeixen. Es desenvolupa en diverses etapes:
- Procés de bilingüització: a la llarga, les classes altes i les ciutats més poblades són les primeres a adoptar la segona llengua.
- Procés de monolingüització: poc a poc es deixa la llengua dominada i és suplantada per la dominant.
Manifestacions del conflicte
- Autoodi: renegar del seu origen lingüístic.
- Mitificació del bilingüisme: fals creença de compatibilitat de les dues llengües.
- Prejudicis lingüístics: sense cap base científica, manifestats contra una llengua.
- Bilingüisme unidireccional: la llengua dominada es converteix en llengua necessària només per a la dominant.
La interferència lingüística
Interferència: canvis en l'estructura d'una llengua ocasionats per la influència d'una segona llengua, sobretot a nivell lèxic. És la llengua dominant la que interfereix quasi exclusivament en la llengua dominada, i segons el prestigi de la llengua la interferència serà major o menor.
El paper dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament és important. Hi ha tres tipus d'interferències:
- Fonètiques: introducció de fenòmens nous.
- Lèxiques: nivell més permeable a l'entrada d'interferències.
- Morfosintàctiques: canvi de gènere d'alguns mots, ús de preposicions o connectors.
El Modernisme
Modernisme literari: va obrir les portes de la literatura catalana als corrents intel·lectuals del moment, i va fer possible la introducció de Nietzsche a la península.
- Paraula viva: havien d'expressar l'emoció sense filtre de l'abstracció racional.
- Gènere d'expressió: poesia.
Obres destacades
- Poesies: antologia que inclou poemes d'un llibre dels seus amics.
- Visions i cants: dos llibres en un volum.
- Enllà: recull famós. Seqüències inclou l'Oda nova a Barcelona.
Joan Alcover
Poemari Cap al tard, organitzat en seccions:
- Cançons de la serra: relació del poeta amb la realitat exterior.
- Elegies: desgràcies familiars tractades a partir de la tragèdia del dolor íntim i personal.
- Endreces: llengua i personatges reconeguts.
- Juvenils: cinc composicions escrites de jove, romàntiques.
Joan Salvat-Papasseit
Crisi personal: abandona la política i es dedica a la poesia. Funda tres revistes: El Poble Enemic, Arc-Voltaic i Proa.
- Poemes ondes hertzians: expressa el descobriment futurista i cerca una poètica personal.
- L'irradiador de les parts i els guanys: continua l'anterior.
- Les conspiracions: vuit poemes d'inspiració nacionalista.
- Gest dels estels: poemes amb un procés de mitificació.
- Rosa als llavis: tema amorós.
- Ossa Menor: fita dels poemes avantguardistes.
J. V. Foix
Després de publicar Gertrudis, evoluciona cap a una estètica que s'allunya de l'ortodòxia de l'avantguarda, i es defineix ell mateix com a investigador de la poesia.
Tècniques
- Escriptura automàtica.
- Associació de paraules i imatges: defensa la distorsió onírica.
- Ús d'al·literacions i anàfores.
- Expressió mitjançant paradoxes antagòniques.
Màrius Torres
Paraules en el vent guanya el Premi Ossa Menor. Fa traduccions, inicia l'activitat pública i posa música als seus poemes.
A partir de 1970 l'esclerosi comença a fer-se evident. Com a expressió de les sensacions humanes es basteix sobre l'amor, el desig i la mort.
Treballa prop de trenta anys a la fàbrica. El reconeixement li arriba amb la publicació de Llibres de meravelles, en tres volums. El 1984 mor la seva esposa. També edita un volum en prosa.
A partir de les seves publicacions s'han musicat molts poemes. Ha estat traductor i la seva poesia s'ha traduït a molts idiomes.
Josep Carner
Quatre etapes:
- Iniciació: anys d'aprenentatge en què prova tots els gèneres.
- Noucentista: escriu Fruits saborosos, un recull de divuit poemes; destaca la influència dels mestres de l'Escola Mallorquina.
- Intimista: etapa íntima i sincera.
- Poesia pura: assimila la nova poesia evolucionada a partir del simbolisme.