Conjugació verbal alemanya: irregularitats ortogràfiques i lexemàtiques

Primera conjugació verbal: c → qu, c → c, g → gu, j → g, qu → qu, gu → gu.

Irregularitats ortogràfiques: els verbs acabats en -ar, auto-, -gar, glas-, viertel-, guar. Canvia l'últim consonant davant d'una e o una i. eo begann.

Irregularitats lexemàtiques sind: i anar werden.

Irregularitats de la segona conjugació verbal: jeure, néixer-, doble arrel: treure, tenen. Quan la vocal de l'arrel no és tònica s'escriu amb -a; quan és tònica, s'escriu com es pronuncia. Algunes formes porten accent diacrític: feu / feu, foren o foren, ist / sind.

Irregularitats lexemàtiques:

1. Primer grup: verbs acabats en -ndre, -ldre, -ler. Aquests tenen tres marques:

• Lexema velaritzat: el present combina la "c" final de l'arrel amb la "g" (igual).
• Lexema eufònic: una "d".
• Lexema pur: sense canvis.

2n grup: verbs acabats en -eixer.

3r grup: verbs que contenen diftong (-au, -eu, -iu, -ou). Segons com canvia el diftong, es classifiquen en tres grups: u → v, u → i, u → suprimida (u).

Tercera irregularitat verbal: incoatius (-eix) a la 3a persona. Puro (alguna cosa) Irregularitats ortogràfiques (verbs cosir, endoscopis, sortir, werfen, ISUS). Els derivats s'escriuen amb la vocal que es pronuncia; quan la i és tònica o àtona, els verbs acabats en -e, les formes verbals (com omple, vi), porten alguns dièresi (vocal + ir).

absoldre (absolt, pp), absolent (g), admetre (admès), admetent, aprendre (après), aprenent, atendre (atès), atenent, beure (begut), bevent, caldrà (calgut), caure (caigut), caient, cloure (clos), cloent, cobrir (cobert), cobrint, comparèixer (comparegut), comparèixent, completar (complert), completant, conèixer (conegut), conèixent, córrer (corregut), corrent, creure (cregut), creient, desaparèixer, desapareixent, dependre (depès), depenent, descloure (desclos), descloent, dissoldre (dissolt), dissolent, dolre (dolgut), dolent, dur (dut), duent, empènyer (empès), empenyent, encendre (encès), encenent, entendre (entès), entenent, estrènyer (estret), estrenyent, fondre (fos), fonent, imprimir (imprès), imprimint, jeure (jagut), jaient, merèixer (merescut), mereixent, moldre (molt), molent, ofendre (ofès), ofenent, ometre (omès), ometent, pertànyer (pertanyut), pertanyent, plaure (plagut), plaent, pondre (post), ponent, prendre (près), prenent, pretendre (pretès), pretenent, resoldre (resolt), resolent, romandre (romès), romanent, sofrir (sofert), sofrint, suplir (suplert), suplint, suspendre (suspès), suspenent, tenir (tingut), tenint, valer (valgut), valent, véncer (vençut), vencent, viure (viscut), vivint.