Conjugació dels verbs en català: indicatiu i subjuntiu (cantar i verbs irregulars)

Resum

Document que presenta la conjugació del verb cantar en els temps de l'indicatiu i del subjuntiu, des del present fins al plusquamperfet de subjuntiu. També inclou una llista de verbs irregulars freqüents (veure, beure, conèixer, poder, saber, voler, escriure, néixer) amb les formes del present d'indicatiu, del passat simple i del present de subjuntiu.

Punts clau

El verb cantar serveix de model per a la conjugació regular de la primera conjugació en català.
L'indicatiu inclou present, perfet, imperfet, plusquamperfet, passat simple, pretèrit anterior, passats perifràstics, futur simple i perfet, i condicional simple i perfet.
El subjuntiu inclou present, perfet, imperfet i plusquamperfet.
El perfet d'indicatiu es forma amb l'auxiliar haver més el participi: he cantat, has cantat, ha cantat.
El present de subjuntiu de cantar és canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin.
Alguns verbs són irregulars en el present d'indicatiu, com veure (veig) o conèixer (conec).
El verb saber fa el present de subjuntiu sàpiga, i voler fa vulgui.

Posa't a prova

Verbs Irregulars Comuns en Català

Veure: Present d'indicatiu: veig. Passat simple: veié. Present de subjuntiu: vegi.
Beure: Present d'indicatiu: bec. Passat simple: begué. Present de subjuntiu: begui.
Conèixer: Present d'indicatiu: conec. Passat simple: conegué. Present de subjuntiu: conegui.
Poder: Present d'indicatiu: puc. Passat simple: pogué. Present de subjuntiu: pugui.
Saber: Present d'indicatiu: sé. Passat simple: sabé. Present de subjuntiu: sàpiga.
Voler: Present d'indicatiu: vull. Passat simple: volgué. Present de subjuntiu: vulgui.
Escriure: Present d'indicatiu: escric. Passat simple: escrigué / escriví. Present de subjuntiu: escrigui.
Néixer: Present d'indicatiu: neixo. Passat simple: naixé / nasqué. Present de subjuntiu: neixi.

Conjugació del Verb "Cantar": Indicatiu i Subjuntiu

Mode Indicatiu

Present d'indicatiu

canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten

Perfet d'indicatiu

he cantat, has cantat, ha cantat, hem cantat, heu cantat, han cantat

Imperfet d'indicatiu

cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven

Plusquamperfet d'indicatiu

havia cantat, havies cantat, havia cantat, havíem cantat, havíeu cantat, havien cantat

Passat simple d'indicatiu

cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren

Pretèrit anterior d'indicatiu

haguí cantat, hagueres cantat, hagué cantat, haguérem cantat, haguéreu cantat, hagueren cantat

Passat perifràstic d'indicatiu

vaig cantar, vas cantar, va cantar, vam cantar, vau cantar, van cantar

Passat anterior perifràstic d'indicatiu

vaig haver cantat, vas haver cantat, va haver cantat, vam haver cantat, vau haver cantat, van haver cantat

Futur simple d'indicatiu

cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran

Futur perfet d'indicatiu

hauré cantat, hauràs cantat, haurà cantat, haurem cantat, haureu cantat, hauran cantat

Condicional simple

cantaria, cantaries, cantaria, cantaríem, cantaríeu, cantarien

Condicional perfet

hauria cantat, hauries cantat, hauria cantat, hauríem cantat, hauríeu cantat, haurien cantat

Mode Subjuntiu

Present de subjuntiu

canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin

Perfet de subjuntiu

hagi cantat, hagis cantat, hagi cantat, hàgim cantat, hàgiu cantat, hagin cantat

Imperfet de subjuntiu

cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin

Plusquamperfet de subjuntiu

hagués cantat, haguessis cantat, hagués cantat, haguéssim cantat, haguéssiu cantat, haguessin cantat

Preguntes freqüents

Com es conjuga el present de subjuntiu del verb cantar?

El present de subjuntiu de cantar és: canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin. Les formes segueixen el model de la primera conjugació.

Quin és el perfet d'indicatiu de cantar?

El perfet d'indicatiu de cantar és: he cantat, has cantat, ha cantat, hem cantat, heu cantat, han cantat. Es forma amb l'auxiliar haver en present més el participi.

Quin és el present de subjuntiu del verb saber?

El present de subjuntiu del verb saber és sàpiga. Es tracta d'una forma irregular que cal memoritzar.