Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll: Anàlisi del Romànic Català
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Autor: Desconegut.
Cronologia: 1123
Estil: romànic
Tècnica: fresc sec
Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
Sens dubte, es tracta d'un dels exponents del punt àlgid del romànic català en bisbat i en tècnica.
El dibuix acurat, l'ús d'una gamma de colors inusualment brillants i l'exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.
Anàlisi formal
Els contorns de les figures estan remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt iconogràfic, l'artista utilitzà uns colors excepcionals i va fer servir una gamma molt intensa, sense barrejar colors, amb una preferència clara pels blaus, els verds clars, els grocs i els vermells.
Composició
L'estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l'absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa l'Església.
La simetria domina la pintura, tant vertical com horitzontalment, com per exemple en la figura central de Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d'una estructuració jutaposada.
Estil
No hi ha un acord unànime sobre les influències que reflecteix el conjunt iconogràfic de Sant Climent. En primer lloc, el bizantinisme; en segon lloc, les reminiscències àrabigues plasmades en l'ús de la cal·ligrafia; en tercer lloc, la presència de les miniatures mossàrabs.
Contingut i significació
Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la mandorla o ametlla mística, assegut sobre una sànfora que representa la volta celestial. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació amb la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les Escriptures.
El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un jutge disposat a jutjar. A més, flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i la fi de totes les coses.
El primer registre està dedicat al cel; el segon a l'Església, i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que simbolitzaria la terra. La pintura de l'absis és antinaturalista i el tema és únicament i exclusivament religiós. La funció d'aquesta pintura és eminentment didàctica.
Tapís de la Creació, primera meitat del s. XII
Tècnica: brodat de llana
Material: fils de llana fina sobre lli
Formes: horror vacui, no hi ha espais buits
Dimensions: 4 m de llarg i 3,5 m d'alt (se'n creu que era 3 vegades més gran)
Cromatisme: policrom, i predominen els blaus, els vermells i els verds.
Localització actual: Catedral de Girona
Composició: el gènesi
Estil: romànic. Expressió iconogràfica, falta de perspectiva, figures planes, etc. L'artista volia introduir vivències religioses, no formes o sentiments reals. El tapís de la Creació s'inspirà en miniatures bíbliques contemporànies i té uns antecedents orientals molt antics. A més, s'hi reconeixen influències gregues i romanes.
Tema: creació del món (el Gènesi)
Funció: probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaquí.