La Consciència Lingüística de Nietzsche: Perspectivisme i Crítica al Llenguatge
La Consciència Lingüística Nietzscheana: El Perspectivisme
En la seva obra "Sobre la veritat i la mentida en sentit extra-moral", Nietzsche presenta els fonaments per criticar la moral i la civilització occidental, basant-se en dues grans pilars: el Racionalisme i el Cristianisme.
La crítica de Nietzsche es fonamenta en l'anàlisi del llenguatge, buscant el seu origen per arribar a conclusions que acabin amb la destrucció del Racionalisme i del Cristianisme. Aquest fonament va ser anomenat "Consciència Lingüística".
Aquest estudi de la llengua es divideix en quatre parts:
- L'ésser humà ha creat el coneixement i l'utilitza amb paraules, amb el llenguatge. L'home es pensava que amb el coneixement podria arribar a entendre la realitat, ja que la realitat és molt més complexa i variada que tot el que el llenguatge pot expressar.
- Nietzsche explica l'origen de les paraules com a metàfores: un intent d'explicar o reproduir els objectes a partir d'alguna característica que destaqui d'aquests. Les paraules sorgeixen d'acords arbitraris entre persones que intenten apropar-se a les coses del món.
- Nietzsche ens diu que el llenguatge no amaga cap veritat, i que no podrem aconseguir mai la veritat absoluta, ja que destrueix l'essencialitat i la universalitat del llenguatge. Afirma que la llengua és relativista, ja que cadascú parla segons la seva perspectiva, depenent de cada subjecte. Resumeix aquest argument amb la frase: "Tot llenguatge és retòric", ja que tothom intenta convèncer l'altra persona del que diem, no pas trobar la veritat.
- El llenguatge no pot "fotografiar" la realitat, ja que el món és massa complex. Els textos s'han d'analitzar des de la intenció (la voluntat) del text, per saber de què ens volen convèncer, no pas per trobar una veritat o una falsedat. Hi ha dos tipus de VOLUNTAT:
- Voluntat de negació o "voluntat de veritat": Dominava en la cultura occidental. Nega aquest món, amb la intenció de buscar la veritat, ja que aquesta es troba en el món intel·ligible o en el cel cristià.
- Voluntat d'afirmació o "voluntat de poder": Aquesta voluntat defensa aquesta vida, seguit d'un desig de viure intensament i sense por.
La resposta a la denúncia feta per Nietzsche, dient que el llenguatge mai diu la veritat, és el SILENCI, per no dir més mentides. Però el llenguatge és necessari per expressar-nos i, per tant, hem d'utilitzar-lo crònicament, és a dir, que el que diem no s'ha de prendre literalment.