Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Demogràfiques, Polítiques i Econòmiques
Conseqüències de la Primera Guerra Mundial
Conseqüències demogràfiques
Les pèrdues en vides humanes van ser enormes. La xifra es podria situar al voltant de 9 milions. Alemanya va ser la que va tenir el nombre més elevat, a més cal afegir-hi els 6 milions d'invàlids i els incalculables mutilats i ferits. A aquestes pèrdues s'hi ha de sumar la sobremortalitat de guerra i postguerra com a conseqüència de la fam, la manca d'higiene i l'epidèmia de grip de 1918.
La guerra va produir uns efectes notoris sobre la futura piràmide de població europea. L'elevada mortalitat, que va afectar especialment els homes entre 20 i 40 anys, va comportar una forta disminució de la natalitat al llarg de diverses generacions. L'augment de la mortalitat i la disminució de la natalitat va donar lloc a les anomenades generacions buides, que assoliren l'edat adulta vers el 1935.
Conseqüències polítiques i territorials
La Pau de París va donar lloc a una profunda reestructuració territorial d'Europa, el fenomen més evident de la qual va ser la desmembració dels grans imperis que havien dominat el centre i est d'Europa al llarg del segle XIX.
Aquests nous estats creats després de la Primera Guerra Mundial foren: Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Iugoslàvia (que integrava Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro), Txecoslovàquia i Hongria.
Estats balcànics com Grècia, Romania, Bulgària i Albània van consolidar la seva independència, encara que van veure modificats els seus territoris. Alemanya va haver de fer cessions importants a França (Alsàcia i Lorena), a Bèlgica (Eupen i Malmedy), a Dinamarca (Schlewig) i a Polònia (corredor de Danzig) i es va veure privada de totes les seves colònies.
A més d'aquestes transformacions territorials, hi van haver canvis polítics importants. Les dinasties més tradicionals van ser destronades: Els Romanov a Rússia, els Habsburg a Àustria, els Hohenzollern a Alemanya i el soldanat va ser abolit a Turquia.
La democràcia va anar guanyant terreny. Les dones havien jugat un paper fonamental en el sosteniment de la guerra, i el vot femení i la incorporació de la dona al treball van anar guanyant terreny.
No obstant, la democratització dels estats no es va consolidar, i a llocs com Itàlia i Alemanya es va culpar el parlamentarisme de la crisi econòmica, cosa que va obrir el camí al feixisme i al nazisme.
També la situació d'humiliació i crisi econòmica en què es deixava Alemanya, a qui se li feien pagar la major part de despeses de guerra, dificultant-li enormement la seva recuperació econòmica, va contribuir no poc a aquest sorgiment del nazisme.
Conseqüències econòmiques i socials
La Primera Guerra Mundial va significar la pèrdua de l'hegemonia europea en el terreny econòmic. El conflicte va empobrir els països bel·ligerants, tant per les pèrdues sofertes com per l'endeutament que en va derivar. França va perdre el 30% de la riquesa nacional i Alemanya el 22%, mentre que el potencial industrial europeu es va reduir un 40% i l'agrícola un 30%.
La crisi fou especialment greu en l'Alemanya de la postguerra, immersa en una descontrolada hiperinflació, que portà extenses capes de la població a la pobresa.
La crisi en què va quedar la societat europea produiria en els anys següents un creixement de les tensions socials, que es traduiria en un creixement tant del socialisme com de demanda de solucions autoritàries, com el feixisme o el nazisme.
Per contra, Estats Units es va convertir en el país capdavanter i les seves exportacions van pujar de 2.400 milions de dòlars l'any 1913 fins a 7.700 el 1919, i la seva producció industrial i agrícola va pujar enormement. El seu producte interior brut es va doblar en els anys de guerra.
La guerra va beneficiar també un altre país, el Japó, que va veure créixer la seva producció sota les comandes dels seus aliats europeus, especialment d'armament, a més d'iniciar una expansió comercial pel Pacífic i la Xina.