Conseqüències de la Segona Guerra Mundial: ONU, Teló d'acer i descolonització

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

Context: conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

Demogràfiques

• Modificació de fronteres i pèrdues demogràfiques.
• Desplaçaments de població forçats, que comporten canvis en les poblacions locals.
• Per exemple, quan es crea l'estat d'Israel alguns jueus es van desplaçar; a la vegada, nazis que no van ser jutjats van fugir i es van canviar de nom.

Econòmiques

• Pèrdues econòmiques i reducció de la producció agrícola i industrial.
• Canvi d'estructura econòmica i destrucció d'indústries.
• Saqueig i degradació de ciutats i infraestructures.

Morals

• Drets humans vulnerats i instal·lació de violència a gran escala.
• Coneixement de l'Holocaust i conseqüències de l'ús de la bomba atòmica.
• Tots aquests factors van provocar un trauma molt profund en moltes societats.

Polítiques

• Emergència de la Guerra Freda entre grans potències.
• Aparició d'organitzacions internacionals per gestionar la cooperació i la pau.

Tecnològiques

• Progrés i canvis tecnològics accelerats a conseqüència de la recerca i el desenvolupament bèl·lic.

Organització de l'ONU

ONU: Composada per 15 membres al Consell de Seguretat; d'aquests, 5 són permanents i 10 són escollits per l'Assemblea General per un període de dos anys. És una organització internacional successor de la SDN (Societat de Nacions).

El seu servei de manteniment de la pau, els cascs blaus, està format per contingents aportats pels diferents països membres; cada país pot aportar soldats i recursos i la seva missió acostuma a ser d'ajuda humanitària i de protecció de civils.

Objectius de l'ONU:

• Mantenir la pau i la seguretat internacional.
• Promoure relacions respectuoses i igualitàries entre les nacions.
• Solucionar problemes de forma pacífica i evitar l'ús de la força.

Teló d'acer

El terme «teló d'acer» definia la frontera simbòlica que separava l'URSS i els seus estats aliats d'ideologia comunista de la resta d'Europa, d'economia capitalista i aliada dels EUA.

Descolonització: causes

La descolonització va tenir diverses causes interrelacionades que van conduir a la independència de nombrosos territoris després de la guerra.

Desig d'independència

Arribava gent amb una altra cultura a les colònies i, sovint, s'imposava; això va provocar reaccions i revoltes de la població colonial que reclamava autonomia i autodeterminació.

Moviments nacionalistes

Van sorgir moviments i partits nacionalistes que lluitaven per la independència i l'autogovern dels pobles colonitzats.

Disminució del prestigi de les potències

França i Gran Bretanya, per exemple, van veure reduït el seu prestigi després de la guerra; la derrota i la crisi van afavorir les demandes d'independència.

Intervenció de grans potències

Els EUA i la URSS van influir —i en ocasions van donar suport— als processos d'independència, cada un segons els seus interessos, en el context d'una nova rivalitat bipolar.

Autodeterminació

L'autodeterminació es va convertir en un principi clau: el dret dels pobles a decidir el seu propi futur polític.

Tercer món i neocolonialisme

Els estats sorgits de la descolonització sovint es van sentir marginats en la política internacional i en les decisions econòmiques globals. Van reivindicar el dret a decidir el seu propi destí. El 1955 es va celebrar la Conferència de Bandung, que va denunciar una nova forma de domini: una situació de dependència econòmica i cultural respecte de l'antiga metròpoli (neocolonialisme).