Conseqüències de la revolució astronòmica del Renaixement
Conseqüències de la revolució astronòmica
Les conseqüències de la revolució astronòmica del Renaixement
Després de Copèrnic, Kepler, Galileu i Newton va triomfar una nova visió del món, matematitzada i poc relacionada amb l'aparença.
La imatge que els humans tenien del món físic queda esberlada. La Terra ha perdut la seva centralitat, però els materials de la terra i del cel han trobat la seva unitat: la matèria i les seves lleis són universals. La ciència reposa ara sobre principis mecànics sòlids; té un mètode fecund —alhora experimental i racional— i totes les ciències que neixin d'ara endavant prendran com a model la Mecànica Celeste de Newton. Es posa en marxa la civilització moderna.
Galileu i la nova física
El Renaixement suposa una revolució en l’àmbit de les ciències físiques. En què consisteix aquesta revolució? En lloc d’especular sobre determinats conceptes o interpretar les Sagrades Escriptures o l’obra d’Aristòtil (la màxima autoritat de coneixement durant l’edat Mitjana), els homes del Renaixement s’ocupen de l’observació dels fets.
Aquesta lliure observació dels fets condueix a l’enfrontament amb la tradició:
- Es nega la física i l’astronomia grega (de base aristotèlica).
- Es discuteix la validesa dels textos sagrats quan entren en contradicció amb la nova perspectiva científica.
Galileu va defensar la matematització de la natura. La realitat física ha de poder representar-se amb esquemes matemàtics (fórmules que no continguin més que operacions amb quantitats).
Totes aquelles qualitats de les coses que no poden ser reduïdes o expressades en operacions matemàtiques queden excloses.
Ciència, tecnologia i societat
En el món actual, la ciència i la tecnologia tenen conseqüències socials tangibles i immediates: sostenen tots els aspectes de la nostra societat, incideixen a diari en les nostres vides i conformen el nostre futur. Algunes contribucions són positives, com el desenvolupament econòmic, la millora de les comunicacions, la salut o els productes agrícoles; però d’altres (i de vegades les mateixes) impacten negativament en la població, deteriorant el medi ambient (pol·lució, pluja àcida, eliminació de residus nuclears o tòxics, etc.), contribuint a l'esgotament d'energies no renovables o establint problemàtiques en la seva aplicació, com ara l'energia nuclear, la biotecnologia o les tecnologies de guerra.