Consolidació del poder reial, crisi de la Baixa Edat Mitjana i orígens de Catalunya

Consolidació del poder reial

A partir del segle XII, els monarques no podien imposar-se als senyors feudals. Amb el temps, els reis van aprofitar la puixança de la burgesia i van intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa i aconseguir la unitat del regne. Els burgesos volien llibertat i seguretat per desenvolupar el comerç i dictar les seves pròpies lleis. Alguns reis van donar suport als burgesos i els van oferir cartes de privilegis (no estaven sotmesos a cap senyor feudal) i avantatges per comerciar. A canvi, els burgesos proporcionaven als monarques recursos econòmics.

Corts i parlaments

Les Corts i els parlaments eren el lloc de reunió dels representants de la noblesa, el clergat i la burgesia, on el rei debatia afers del regne i escoltava idees.

Guerres entre monarquies europees

L'esforç dels monarques per consolidar el seu poder va originar enfrontaments entre monarquies europees.

La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XI-XV)

Fam, pesta i guerra

Durant el segle XIV es va produir una crisi agrària: els males collites, un clima desfavorable i el conreu de terres de baixa qualitat van fer baixar la producció de blat i van provocar la fam. Les guerres entre senyors feudals feien que els exèrcits saquegessin tot allò que trepitjaven.

A mitjan segle XIV, la pesta negra va agreujar la situació: la pandèmia afectava sobretot la població subalimentada, la qual cosa va fer pujar la mortalitat. La disminució de la població va provocar escassetat de mà d'obra i la desaparició de terres de conreu abandonades. Les rendes dels senyors feudals van baixar i, per compensar-ho, van pujar els impostos als serfs, la qual cosa va desencadenar les revoltes antisenyorials o revoltes pageses.

Revoltes urbanes

Les causes de les revoltes urbanes van ser l'escassetat i l'encariment dels aliments, que van generar misèria, i la baixada de l'activitat artesanal i comercial. Els grups desfavorits exigien millores: sous, dret a treballar i accés als càrrecs municipals. Les revoltes a les ciutats i els assalts als barris jueus van ser reprimits amb força.

Art gòtic

Durant aquest període es va desenvolupar l'art gòtic, amb la catedral com a màxima expressió.

Orígens de Catalunya

Catalunya musulmana

L'exèrcit musulmà va envair la península Ibèrica al segle VIII. La Catalunya nova va estar 300 anys sota el control de l'Al-Àndalus. Al segle IX, la Catalunya vella estava sota el control de comtes que depenien del monarca franc.

Les primeres comunitats catalanes i la Marca Hispànica

Els reis francs, per protegir la frontera sud dels musulmans, van crear una franja protectora: la Marca Hispànica. El monarca franc la va dividir en comtats, governats per comtes que, fins al 878, van ser nomenats i destituïts pels reis francs. A finals del segle IX, els comtes catalans van fer hereditari el seu càrrec. Guifré el Pilós (comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya) va iniciar la dinastia del comtat de Barcelona.

Quan Almanzor va ocupar Sakja i va destruir Barcelona (985), el comte Borrell II va demanar ajuda al rei de França. Aquest li va negar l'ajut perquè no disposava de mitjans, i Borrell II va decidir renovar el jurament de fidelitat i independitzar-se.

Tipus de societat

Les zones fronteres, abans despoblades per les accions bèl·liques, van ser repoblades durant el segle X. Els comtats van concedir alous (parcel·les de terra) als pagesos. Els pagesos lliures formaven un consell que decidia els afers col·lectius (zones de guaret, conreus, pastures o ús del bosc). L'economia era de subsistència, amb mètodes rudimentaris i rotació biennal.

Origen dels regnes d'Aragó i de Navarra

A més dels comtats catalans, a la Marca Hispànica també van sorgir els regnes d'Aragó i de Navarra.

Societat feudal catalana

A la primera meitat del segle XI, a Catalunya es va produir un procés de feudalització: calia protegir el territori, els nobles presidien els territoris del comte i s'apropiaven dels castells i les terres que governaven. Els governadors, que havien estat nomenats pels comtes per cobrar impostos i impartir justícia, van convertir el seu càrrec en hereditari i van prendre el títol de barons. Els pagesos lliures d'alous van esdevenir serfs.

L'hegemonia del Casal de Barcelona

A la primera meitat del segle XI, Ramon Berenguer I va ser nomenat comte de Barcelona per recuperar la seva autoritat i va iniciar pactes amb els barons: els nobles es van reconèixer vassalls seus i, a canvi, el comte va acceptar que el càrrec de baró fos hereditari. Es va establir el feudalisme basat en el vassallatge i en els usatges (codis). El comte va iniciar negociacions amb altres comtats catalans perquè es declaressin vassalls seus.

Dissolució del califat en taifes

La dissolució del califat en taifes va debilitar l'Al-Àndalus i va fer que els comtats cristians exigissin tributs (paries). Amb aquests recursos, els comtes catalans van reforçar el seu poder militar, van edificar castells i van finançar l'expansió cap a Occitània i la Catalunya nova.

Formació de la Corona d'Aragó

El rei d'Aragó, Ramir II, va concertar el matrimoni entre la seva filla Peronella i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. La unió de Catalunya i Aragó va comportar l'aprofitament polític del nou regne i la unió de forces militars.

Conquestes i repoblament

Durant el segle XII es van fer les conquestes i al segle XIII es va repoblar la Catalunya nova. Les terres van ser atorgades a ordres militars i religioses, i també a nobles que havien participat en la conquesta.