La Consolidació de la Propietat Privada i la Reforma Agrària Liberal

Ciències socials3,64 KB

Consolidació de la Propietat Privada i la Reforma Agrària Liberal

La liquidació de l'Antic Règim va comportar la consolidació de la propietat privada de la terra. Aquesta transformació es va dur a terme mitjançant la Reforma Agrària Liberal, impulsada principalment perquè els progressistes van accedir al govern.

L'objectiu principal d'aquesta reforma era alliberar la terra de les traves de l'Antic Règim (AR) per tal de permetre el desenvolupament de la propietat privada i d'un mercat lliure de terres. Per millorar la propietat agrària, es van aplicar diverses mesures clau:

  • L'abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals.
  • La desvinculació de la propietat.
  • La desamortització de les terres.

Aquestes mesures van fer que la terra es pogués vendre i comprar lliurement.

Efectes de la Reforma Agrària

Transformació de la Propietat

L'abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals va tenir un doble efecte:

  • Els antics senyors van perdre els seus drets jurisdiccionals i van convertir les senyories en propietat privada plena.
  • Els pagesos van quedar lliures de rendes senyorials, però es van convertir en arrendataris o assalariats si no podien demostrar la propietat de la terra que conreaven.

La Desamortització

La desvinculació de la terra i les desamortitzacions van fer que una gran quantitat de propietat sortís al mercat. Les terres van ser comprades principalment per aquells que ja en tenien i per aquells que posseïen recursos suficients per adquirir-ne (burgesia i pagesos benestants).

La desamortització va servir per a diversos propòsits econòmics:

  • Finançar la guerra.
  • Pal·liar el dèficit de la Hisenda pública.
  • Fomentar la construcció del ferrocarril.

A més, va fer passar una quantitat considerable de terres de conreu a mans d'individus que, en teoria, havien d'augmentar la producció.

Noves Formes de Propietat i Estímul a la Producció

La consolidació de la propietat privada va afavorir la millora dels mètodes de conreu i l'augment de la producció.

  • La noblesa catalana, afeblida, va vendre una part del seu patrimoni agrari en benefici de la burgesia i dels pagesos benestants.
  • Pel que fa als béns desamortitzats, els pagesos van tenir l'oportunitat de redimir el cens que pagaven i accedir a la propietat.

Els contractes de conreu a llarg termini permetien al pagès arrendatari quedar-se amb una bona part del producte, la qual cosa va estimular la producció.

Creixement Agrari: Superfície vs. Productivitat

La conseqüència més important de la reforma agrària liberal va ser l'augment de la superfície agrària, que va passar de 10 a 16 milions d'hectàrees. L'augment de la producció agrícola es va deure a un increment de la superfície conreada i no pas com a resultat de la modernització de les tècniques.

El lent augment de la productivitat es va deure a diversos factors:

  • Un marc natural desfavorable.
  • L'existència de petites propietats insuficients per alimentar una família.
  • Els grans propietaris no estaven interessats a invertir per conrear millor, sinó només a obtenir beneficis fàcils.

Expansió Agrària a Catalunya: Especialització

A Catalunya, l'augment del producte agrari va ser el resultat de l'especialització i la intensificació de l'ús del sòl. La vinya va ser el motor principal, seguida de les oliveres i els arbres fruiters. En canvi, el conreu de cereals i de llegums es va reduir.

Descarregar

PDF Word HTML