La Constitució de 1845 i el Bienni Progressista a Espanya
La Constitució del 1845
El govern va preparar una reforma de la Constitució progressista del 1837 i va aprovar la nova Constitució del 1845, que va recollir les idees bàsiques del moderantisme:
- Sobirania conjunta entre el rei i les Corts.
- Ampliació dels poders de l’executiu i disminució de les atribucions del legislatiu.
- Restricció del dret de vot i la constitució d’un Senat no electiu.
- Submissió dels ajuntaments i les diputacions a l’administració central.
- Supressió de la Milícia Nacional.
A més, es va atorgar l'exclusivitat a la religió catòlica, que va ser declarada l'oficial de l'Estat, i es va acordar el manteniment del culte i del clergat.
La revolta de 1854 i el Bienni Progressista
L'autoritarisme del govern moderat va comportar l'oposició i l'alçament dels progressistes, dels demòcrates i d'alguns sectors moderats defraudats amb l'actuació governamental. Aquesta unió va desembocar el juny del 1854 en el pronunciament de Vicálvaro, al capdavant del qual es va col·locar un moderat descontent, el general O’Donnell, que va fundar un nou partit, la Unión Liberal, amb la pretensió de cobrir un espai de centre entre els moderats i els progressistes.
Els insurrectes van elaborar l'anomenat Manifest de Manzanares, en què demanaven:
- El compliment de la Constitució del 1845.
- La reforma de la Llei electoral.
- La reducció dels impostos.
- La restauració de la Milícia Nacional.
A la crida es van afegir diferents caps militars i també grups de civils que van protagonitzar alçaments en diverses ciutats. La presidència va recaure novament en el general Espartero, i O’Donnell va ser nomenat ministre de la Guerra.
La legislació econòmica
Les línies d'acció més importants del govern progressista van ser la represa de l'obra desamortitzadora i l'extensió de la xarxa ferroviària.
La nova Llei desamortitzadora del 1855, a càrrec del ministre Madoz, va afectar els béns de l'Estat, de l'Església, dels ordes militars, de les institucions benèfiques i, sobretot, dels ajuntaments (béns de propis i comunals). Igual que l'any 1837, amb l'eliminació de la propietat vinculada es pretenia aconseguir recursos per a la Hisenda i impulsar la modernització econòmica d'Espanya. Una bona part dels ingressos van ser invertits en la construcció de la xarxa de ferrocarril, considerada la peça cabdal per fomentar els intercanvis i el creixement industrial del país.
La construcció de les línies del ferrocarril es va iniciar l'any 1855 amb la Llei general de ferrocarrils, que en regulava l'execució i oferia importants incentius a les empreses que hi intervinguessin. Aquesta mesura va comportar beneficis sobretot als capitals estrangers, que van concórrer abundantment al mercat espanyol.
La preocupació de les Corts per fomentar el desenvolupament econòmic d'Espanya es va reflectir també en una legislació per:
- Afavorir la reforestació.
- Posar en funcionament el sistema de telègraf.
- Ampliar la xarxa de carreteres.
- Fomentar el creixement de les societats per accions i de la banca.
- Desenvolupar l'activitat minera.
Tot això va fer possible un marc legal que va comportar una etapa d'expansió econòmica fins al 1866.