De la Constitució de 1931 a la Revolució d'Octubre
La Constitució Republicana
Les eleccions de 1931 van donar el triomf a les forces d'esquerra i de centre, cal destacar la coalició liderada per Esquerra Republicana de Catalunya. La dreta va esdevenir minoritària. Van destacar els partits agraris. Les Corts sorgides de les eleccions van encarregar-se de redactar una nova constitució anomenada Constitució de 1931, que es va aprovar el 9 de desembre de 1931. Aquesta nova constitució va reflectir els valors laics i esquerrans de la majoria: la sobirania popular, una sola cambra, l'aconfesionalitat de l'Estat, garanties individuals i la possibilitat d'autonomia a les regions que ho sol·licitessin. A l'hora de redactar la constitució no hi va haver voluntat de consens.
El Govern Constitucional (desembre 1931-novembre 1933)
Niceto Alcalá Zamora va encarregar a Manuel Azaña la formació del govern. El govern d'Azaña va continuar les reformes establertes pel govern provisional: les lleis de reforma agrària i militar, i la concessió de l'Estatut d'Autonomia a Catalunya.
La llei de reforma agrària: moltes hectàrees de terra van quedar a disposició de l'Estat, tot i que la distribució de la propietat entre els camperols va ser lenta i no es va aconseguir generar el nombre de propietats previst. Aquest fracàs de la reforma, atribuït a la ineficiència de l'Estat i, sobretot, a la pressa per solucionar un problema molt complex, va constituir un dels motius de decepció dels camperols. A més de l'oposició dels sectors catòlics, la República es va veure trasbalsada pels sectors situats a l'extrem de l'arc ideològic: l'agitació al camp andalús els anys 1932 i 1933, i l'aixecament anarquista de l'Alt Llobregat, el gener de 1932, d'una banda, i l'intent de cop d'estat monàrquic del general José Sanjurjo, el 10 d'agost de 1932, per una altra.
L'Autonomia de Catalunya
A Catalunya, el govern de la República Catalana, presidit per Francesc Macià, només va durar del 14 al 18 d'abril de 1931. L'endemà de l'arribada a Barcelona de tres ministres del govern provisional de la República Espanyola, els dirigents nacionalistes catalans van haver de renunciar a la sobirania nacional i a l'Estat Federal. Catalunya va obtenir un règim provisional d'autogovern, la Generalitat de Catalunya, i el compromís per part del govern central que s'iniciaria el procés per redactar i aprovar un Estatut d'Autonomia. Una comissió elegida per l'assemblea de representants dels ajuntaments catalans es va reunir a Núria i va enllestir un avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va ser aprovat massivament el 2 d'agost de 1931.
L'Estatut d'Autonomia
L'Estatut de Núria proclamava el dret de Catalunya a l'autodeterminació, defensava l'estructura de l'Estat espanyol com un Estat autònom dins de la República Espanyola. L'Estatut recollia la possibilitat d'agregació dels nous territoris, la defensa de la llengua catalana, el control de l'ensenyament, etc.
El 6 de maig de 1932 va començar a les Corts espanyoles la discussió de l'Estatut. Els partits de dretes i alguns sectors minoritaris dels mateixos que integraven el govern Azaña van llençar atacs duríssims contra l'Estatut. Els atacs van anar acompanyats d'una intensa campanya anticatalanista a la premsa i al carrer. L'intent de cop d'estat de Sanjurjo va fer que el vot republicà s'aplegués a favor de l'Estatut després d'un brillant discurs d'Azaña. Finalment, el 9 de setembre de 1932 es va aprovar l'Estatut, es mantenia el control de l'Estat central en l'ensenyament i es donava al govern central la facultat de suspendre l'Estatut.
Francesc Macià, President de la Generalitat
El 20 de novembre de 1932, es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, va triomfar la coalició encapçalada per Esquerra Republicana de Catalunya. Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat, càrrec que va exercir fins a la seva mort, el 25 de desembre de 1933. Es va desenvolupar l'estatut interior, es va fixar la majoria d'edat als 21 anys i es van desenvolupar diverses lleis de política financera, social i agrària.
El Món Obrer
La classe obrera catalana votava majoritàriament a Esquerra Republicana de Catalunya, però s'organitzava sindicalment a través de la CNT. En aquest sindicat convivien dues faccions: els anarcosindicalistes, dirigits per Juan Peiró i Àngel Pestaña, i els anarquistes integrats dins de la FAI. Les dues faccions tenien punts de vista diferents respecte de l'actuació política. Des del congrés d'abril de 1932, els anarcosindicalistes van quedar en minoria i els anarquistes integrats dins de la FAI van controlar la major part del sindicat, la qual cosa va contribuir a la radicalització dels moviments obrers.
El Bienni Conservador (novembre 1933 - febrer 1936)
El govern d'Azaña va caure el mes de setembre de 1933 com a conseqüència de les desavinences polítiques entre els partits que li donaven suport a propòsit dels Fets de Casas Viejas, i de la seva incompatibilitat amb el president de la República, Niceto Alcalá Zamora. Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al 19 de novembre.
La Dreta al Poder
Durant el bienni reformador la dreta espanyola va tenir temps de reorganitzar-se. Trobem dos grups:
- Un s'oposava obertament al règim republicà i era integrat pels monàrquics, els tradicionalistes o carlins i els grups feixistes, com ara les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), agrupació política formada el 1931 que l'any 1934 es va fusionar amb la Falange, i a partir del mes d'octubre de 1933, la Falange Española (FE), fundada per José Antonio Primo de Rivera.
- L'altre acceptava la República per transformar-la en sentit dretà i no es pronunciava obertament sobre la forma de l'Estat. En aquest segon grup destacava la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), creada el febrer de 1933 al voltant del partit d'influència catòlica Acción Popular. El dirigent més destacat de la CEDA era José María Gil-Robles.
Es va tornar a evidenciar la divisió profunda de la societat espanyola.
El resultat de les eleccions del 1933 va ser favorable a les candidatures de dreta i de centre, i va suposar una derrota significativa per als partits d'esquerra. A Catalunya, va guanyar la coalició encapçalada per la Lliga. El president de la República va encarregar la formació del govern a Alejandro Lerroux.
La Revolució d'Octubre de 1934
Pocs mesos després del triomf de la dreta, sectors del PSOE i de la UGT van preparar una insurrecció armada que havia d'anar acompanyada d'una vaga general. La iniciativa va ser de Francisco Largo Caballero, el líder més radical dels socialistes. El motiu amb què es va justificar l'esclat de la revolta va ser l'entrada de membres de la CEDA al govern de Lerroux. Els partits d'esquerra identificaven la CEDA amb el feixisme. El 5 d'octubre la UGT va convocar una vaga general a la qual la CNT no es va afegir.