Constitució Espanyola 1978: Acords i Principis
Els principals acords polítics recollits a la Constitució de 1978
La Constitució de 1978 fou fruit del consens, paraula que havia de presidir les qüestions fonamentals dels primers anys de la vida democràtica: l'esquerra renunciava a la forma republicana de l'Estat, la dreta admetia el ple joc democràtic i l'existència d'autonomies, els nacionalistes catalans acceptaven el terme de nació espanyola a canvi que se'ls reconegués el de nacionalitat per a Catalunya, etc. El PNB no va acceptar la Constitució i va proposar l'abstenció en el referèndum, tot i que després l'acatà públicament com a fet democràtic. Per la seva banda, l'esquerra abertzale en propugnà el vot negatiu.
La Constitució de 1978 té tres parts:
- En la primera, dita dogmàtica, s'hi estableixen els principis bàsics, els drets fonamentals, els principis de política social i econòmica i les garanties dels drets i els mecanismes de la seva suspensió.
- En la segona, anomenada orgànica, s'hi desenvolupen les funcions i els mecanismes dels poders fonamentals (legislatiu, executiu i judicial), juntament amb les qüestions fiscals, d'organització territorial de l'Estat i del Tribunal Constitucional.
- L'última part es refereix al sistema per mitjà del qual s'hi poden introduir reformes (reforma constitucional).
Els elements configuradors en la part dogmàtica de la Constitució de 1978 són els següents:
- L'Estat es defineix com a social i democràtic, organitzat en una monarquia parlamentària. En aquest nou Estat, hi tenen cabuda l'autogovern de les nacionalitats i les regions. En virtut d'aquest principi, s'estableixen dos camins per arribar a l'autonomia:
- Un de ràpid, destinat inicialment a les anomenades nacionalitats històriques, és a dir, Catalunya, el País Basc i Galícia.
- Un de lent, aplicat a les regions que havien d'assolir les competències d'una manera més pausada.
- L'Estat deixa de definir-se com a catòlic. Encara que s'expressa la importància de l'Església catòlica com la més seguida entre els creients espanyols, l'Estat es manté aliè a qualsevol confessionalitat i es declara implícitament laic.
- Es reconeixen els drets civils de tot tipus en una enumeració minuciosa: la llibertat d'associació, de reunió i d'expressió, el dret a la intimitat, el dret a l'honor, etc. Entre aquests drets, s'hi inclou el dret al divorci i la supressió de la pena de mort.
Part orgànica de la Constitució
Pel que fa a la part orgànica, les disposicions fonamentals són les següents:
- Es limiten a qüestions merament representatives els poders de la Corona, que només ostenta el comandament suprem de les forces armades.
- S'organitza la representació política en unes Corts Generals integrades per dues cambres: el Senat i el Congrés dels Diputats.
- S'estableix la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial). El poder executiu es concreta en el govern, nomenat i dirigit per un president, que incorpora els poders principals. Al seu torn, el president del govern ha de ser elegit pels diputats i les diputades.