Constitució Espanyola: Principis i Articles Clau
La Constitució Espanyola de 1978
La Constitució Espanyola és la llei fonamental i norma jurídica superior a Espanya. És la font del dret i totes les altres lleis que s'aprovin s'hi han d'adaptar.
Va ser aprovada per les Corts Generals el 31 d'octubre de 1978, ratificada pel poble el 6 de desembre i sancionada pel rei el 27 de desembre del mateix any.
Consideracions Generals
- Se situa al capdamunt de l'ordenament jurídic. Les lleis han de ser fidels a la Constitució; si no, no tenen validesa i són anticonstitucionals.
- Estableix criteris i principis fonamentals.
Principis Clau
- Principi de Legalitat: Queda exclosa la possibilitat de crear lleis fora dels límits de la Constitució. Reconeix la supremacia de la llei.
- Principi de Jerarquia Normativa: Subordinació de les lleis de menor rang a les de major rang.
- Principi de Publicitat de les Normes: Una norma no pot ser imposada si és oculta o desconeguda pels ciutadans.
Determinació i Caràcter de la Constitució
- La Constitució assenyala a qui correspon la determinació de les fonts del Dret: a l'Estat, regulant el procediment legislatiu de les Corts Generals.
- La Constitució posseeix un doble caràcter: és una norma d'aplicació directa i la de més rang de totes les lleis. Totes les lleis que es facin que no segueixin la Constitució quedaran derogades.
- L'aprovació de la Constitució requereix la majoria qualificada d'ambdues cambres i un referèndum posterior. La modificació ha de ser aprovada per una majoria de tres cinquenes parts d'ambdues cambres.
- Tots els ciutadans i poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.
Estructura de la Constitució
La CE s'estructura en un preàmbul, un títol preliminar, deu títols numerats i una sèrie de disposicions complementàries.
Principis de la Constitució Espanyola
-
Principis que conformen la definició teòrica de l'Estat i valors que l'informen:
- Espanya es constitueix com un estat social i democràtic de dret que propugna la llibertat, la igualtat, la justícia i el pluralisme polític.
-
Principis d'organització política:
- Sobirania popular, monarquia parlamentària com a forma de govern, unitat de la nació espanyola, autonomia de les regions i nacionalitats, i solidaritat entre totes. Llengua espanyola i altres llengües de les CCAA, bandera d'Espanya i de les CCAA, capital a Madrid, funcions i organització dels sindicats i partits polítics, i funció de les Forces Armades.
-
Principis informadors de l'ordenament jurídic:
- Legalitat, jerarquia normativa, publicitat, restricció dels drets, seguretat jurídica, responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.
-
Principis informadors de l'activitat concreta dels poders públics:
- Submissió a la CE i a la resta de l'ordenament jurídic, promoció de les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i grups siguin reals i efectives, remoció d'obstacles i foment de la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
Articles Clau de la Constitució
Article 1
Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret. Els valors superiors són: llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític.
- Estat de dret: Reconeixement dels drets públics subjectius i garantia de les llibertats individuals.
- Estat democràtic: Es tradueix en el reconeixement del principi de sobirania popular i el principi de participació. Els partits polítics són subjectes privilegiats d'aquesta participació.
- Estat social: Reconeixement del principi d'igualtat material, que és la igualtat real i efectiva entre els ciutadans, i la correcció de les desigualtats socials.
- Estat autonòmic: Organització territorial de l'Estat en CCAA amb els principis d'unitat, autonomia i solidaritat.
Article 2
La CE es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola. Espanya és indivisible.
- La sobirania, d'acord amb la CE, és única. Correspon al conjunt del poble espanyol i no a la pluralitat de les diferents regions i nacionalitats que integren l'Estat.
- Les CCAA no tenen un poder judicial propi, sinó que és únic per a tot l'Estat, igual que el Senat.
- Les CCAA no estan directament sotmeses a l'Estat central, sinó que cadascuna té un ordenament jurídic amb potestat legislativa pròpia.
- Tenen capacitat per dictar polítiques autònomes en les matèries sobre les quals tenen competències i poder d'autoorganitzar-se internament.