Construccionisme, Cultura i Paradigmes Organitzacionals

Postulats Epistemològics i Metodològics

Concepció Construccionista de la Ciència

La concepció construccionista es basa en quatre postulats:

1. Caràcter construccionista de la realitat social.
2. Concepció simbòlica de la realitat social.
3. Naturalesa històrica de la realitat social.
4. Naturalesa propositiva de l'ésser humà.

Des d'aquesta concepció, l'organització es tracta d'un fenomen construït socialment; és a dir, les descripcions de l'organització es fan des dels jocs del llenguatge que circulen entre els teòrics, investigadors i experts en aquesta realitat, i són aquests jocs els que precisament incideixen en la imatge que se'n construeix.

Teoria dels Processos i de les Necessitats

Des de la perspectiva de les teories de les necessitats, es distingeixen una sèrie de necessitats atribuïbles a la naturalesa humana que són el nucli de la motivació. L'individu haurà d'orientar la seva acció per a satisfer aquestes necessitats. En canvi, des de les teories dels processos, ja no es busquen quines són les necessitats a satisfer per augmentar la motivació, sinó que l'interès se centra a aclarir els processos pels quals els individus adopten uns certs comportaments i en rebutgen altres amb vista a assolir els resultats desitjats.

La Cultura Organitzacional

Aquest paràgraf assenyala algunes de les manifestacions més visibles de la cultura (símbols), però remarca el caràcter profund de la cultura i la inclusió d'altres elements que són menys visibles. La cultura de l'organització es refereix als models subjacents o maneres d'interpretar les pràctiques formals, com ara sistemes salarials, jerarquia i descripció de llocs de treball, valors instaurats, rituals, històries de l'organització, etc.; és a dir, el model subjacent que se segueix en l'organització en interpretar el que hi succeeix i la manera com s'articula i es desenvolupa tot això en la dinàmica quotidiana.

Les cultures de les organitzacions, tot i que comparteixen alguns aspectes comuns, no són necessàriament homogènies i unitàries, sinó al contrari, diferenciades. No tots els empleats/des comparteixen o estan igualment compromesos amb una única cultura de l'organització, ja que les diferents unitats que la integren poden tenir les seves pròpies ideologies i estructures de significats.

Hi ha diferents aspectes que s'han estudiat sobre la cultura:

• La seva formació: Els membres que integren una organització assumeixen i fan seva (comparteixen) en diferent grau la representació col·lectiva sobre el que és aquesta organització, i ajusten el seu comportament als límits que l'organització estableix a través de normes, formals i informals.
• La seva manifestació i transmissió: Les organitzacions, com els éssers humans, a la seva història, glorifiquen el passat i intenten que se'ls identifiqui d'aquesta manera en el futur.
• Canvi cultural: El canvi de cultura no és només difícil d'aconseguir, sinó que molts autors sostenen que la cultura d'una organització no es pot modificar en un moment determinat.
• Mesura de la cultura: L'estudi de la cultura requereix l'ús de la metodologia qualitativa (observació participant, investigació d'arxiu i perspectiva clínica).
• Component ideològic de la cultura: Tota cultura té una ideologia que la subjau.

Quatre Paradigmes Organitzacionals

• Sistema racional tancat: Es considera que l'organització s'ha d'orientar a aconseguir el màxim d'efectivitat mitjançant la consecució d'unes metes predeterminades. Les persones són vistes com a éssers acrítics.
• Sistema racional obert: L'organització són les metes, la tecnologia i l'ambient, consideren que el comportament està governat per normes de racionalitat, les necessitats de les persones les consideren poc significatives i la dependència de totes les parts del sistema i de la interacció amb l'entorn.
• Sistema natural tancat: Es posa èmfasi en els membres de les organitzacions, en les seves necessitats, en l'estructura informal i segueixen models funcionals.
• Sistema natural obert: S'emfatitza la concepció de l'entorn, les organitzacions són vistes com sistemes orgànics i canviants i amb necessitat d'innovar.