Context històric i avantguardisme: Espanya, Catalunya i Europa (s. XX)
Context Històric: Societat, Política i Art (s. XX)
La Societat en el Primer Terç del Segle XX
La societat del primer terç del segle XX es caracteritza per un marcat creixement industrial, que enriqueix les classes burgeses privilegiades. Aquest creixement, però, provoca una greu crisi de valors, conseqüència de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). El desenvolupament industrial permet l'aparició d'un sistema liberal i capitalista, generant una forta desigualtat social. Com a reacció, sorgeixen moviments reivindicatius contraris al sistema: l'anarquisme, el socialisme i el comunisme.
Context Històric a Espanya i Catalunya
El primer terç del segle XX a Espanya està marcat per la Restauració Borbònica. Els Borbons recuperen la monarquia, afavorint un sistema bipartidista a les Corts Espanyoles, amb la presència del partit liberal i el conservador:
- Liberal: Defensaven la llei de sufragi universal i rebien el suport dels demòcrates i dels progressistes.
- Conservador: Defensaven la llei electoral restringida i rebien el suport de l'Església i dels sectors conservadors.
A Catalunya, hi havia el govern de la Mancomunitat, sota la direcció d'Enric Prat de la Riba. La Revolució Industrial va generar una gran inquietud obrera, amb enfrontaments entre la burgesia i el proletariat. La vaga de 1917 va ser una manifestació d'aquesta inquietud, amb la qual s'exigien millores econòmiques. La lluita obrera d'aquests anys va ser molt combativa, i els conflictes entre obrers i patrons sovint es resolien amb violència. Davant d'aquesta inseguretat, el govern va reprimir els sindicats i les agrupacions autonomistes. Això va afavorir l'aprovació de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931). El 1931 es proclama la Segona República (12 d'abril, amb Francesc Macià com a figura clau). L'any 1932 s'elabora l'Estatut d'Autonomia del Govern de la Generalitat de Catalunya. El període republicà finalitza amb la revolta militar de 1936 a Melilla.
L'Avantguardisme a Europa
Els moviments d'avantguarda van ser, alhora, moviments socials i creadors d'una nova teoria de l'art: l'antiart. Es desenvolupen a partir del primer manifest futurista de l'italià Filippo Tommaso Marinetti. Aquests moviments es manifesten en dos períodes:
- Primer període (1909-1929): Any del crac de la Borsa de Nova York. Els moviments hegemònics són el futurisme, el cubisme i el dadaisme.
- Segon període (fins a 1940): Exclusivament surrealista, fins a la invasió nazi de París. Aquesta etapa es caracteritza per la intel·lectualització de les avantguardes i, sobretot, pel compromís social i polític.