Context Històric (s. XIV) i Variació Lingüística Catalana
Institucions Polítiques a la Corona d'Aragó (s. XIV)
Acabada la lluita contra els musulmans, es van fixar l'any 1304 els límits meridionals peninsulars de la Corona d'Aragó. La pau posterior a la guerra va propiciar un període d'expansió territorial i econòmica de la Corona d'Aragó per la Mediterrània, fet que va afavorir el comerç marítim i va permetre el contacte amb el nou corrent cultural humanista.
Tanmateix, durant el segle XIV es van patir diverses crisis polítiques i econòmiques. El creixement de les ciutats i les noves rutes comercials van afavorir l'enriquiment dels burgesos. Aquest procés va provocar l'aparició d'un públic ciutadà alfabetitzat, més pròxim a la vida del burgès que a la del cavaller. Així, el públic lector es va eixamplar perquè, a més dels clergues i dels nobles (que ja sabien llegir), van començar a fer-ho les classes mitjanes que vivien a les ciutats.
La Cancelleria Reial va ser la institució administrativa al servei de la monarquia que va ser instrument en la comunicació d'un model de llengua, és a dir, un estàndard literari unificat.
Institucions Religioses al Segle XIV
La societat del segle XIV va continuar sent teocèntrica. Les preocupacions es van orientar envers la moralitat dels ciutadans i els valors cristians. La interpretació d'aquests valors cristians no era homogènia: els franciscans reclamaven una major espiritualitat, mentre que els dominicans volien més influència de l'Església en la societat i defensaven un model moral estricte en la conducta de les persones. Aquests grups van tenir una gran influència en la societat mitjançant la literatura religiosa, tant oral com escrita.
Variació Lingüística Diatòpica (Dialectes)
És el canvi lingüístic a través dels territoris on es parla una llengua. També s'anomenen dialectes geogràfics o parlars. Per exemple, la pronúncia d'un parlant d'Elx amb un de la Pobla Llarga. La variació fonètica bàsica és la pronúncia diferent de les vocals àtones que caracteritza els dos grans blocs dialectals de la llengua: l'occidental i l'oriental. Aquests blocs es poden subdividir en dialectes com el nord-occidental, valencià, central, balear, septentrional i alguerès.
Variació Lingüística Diastràtica (Registres)
Apareix en les formes expressives típiques del grup social a què pertany o amb què es relaciona l'emissor. El nivell cultural o l'activitat laboral de l'emissor sovint són perceptibles en els diferents argots. En general, els textos poden classificar-se segons el seu registre en formals o col·loquials.