Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme: moviments literaris catalans

Resum

El document repassa tres moviments culturals i literaris: el modernisme de finals del segle XIX, el noucentisme català i l'avantguardisme. Presenta autors com Joan Maragall, Josep Carner i Joan Salvat-Papasseit, així com la Generació del 1930 al País Valencià. L'estudiant aprendrà les característiques principals de cadascun i les seues idees estètiques.

Punts clau

El modernisme és un moviment de renovació artística de finals del segle XIX que defensava la recerca de l'art total.
Joan Maragall va proposar la teoria de la paraula viva: poesia espontània, energia vital i inspiració sense premeditació.
El noucentisme va unir els interessos de la burgesia catalana amb els dels intel·lectuals i va impulsar l'Institut d'Estudis Catalans.
Josep Carner es caracteritza pel classicisme, la norma, la mesura, l'enginy i la ironia.
L'avantguardisme qüestiona els valors vigents, promou l'abstracció, l'absurd i la destrucció de la coherència literària tradicional.
La Generació del 1930 valenciana va tenir com a plataforma la revista Taula de Lletres Valencianes i va aconseguir les Normes de Castelló el 1932.

Posa't a prova

Modernisme: Renovació Artística a Europa

El modernisme és un moviment de renovació artística aparegut a Europa al final del segle XIX. Representà una transformació i modernització de la cultura i de la societat. Els modernistes plantejaren que les normes socials i culturals limitaven l'artista, i que la missió que tenia era la recerca de l'art total. Un cas emblemàtic és el de Rusiñol.

Joan Maragall (1860-1911): Teoria de la Paraula Viva

Joan Maragall (1860-1911) fou teòric, assagista i poeta, i és una de les figures literàriament i socialment més influents del període, tant que la seua mort significa la fi del modernisme. Segons la seua teoria de la paraula viva, la poesia ha de ser espontaneïtat, energia vital, i el poeta ha d'expressar allò que la inspiració li proporciona en estat de gràcia, sense premeditacions, extreta directament de la natura o de la literatura popular.

Noucentisme: Política i Cultura a Catalunya

El noucentisme és un moviment polític i cultural que va conjuminar els interessos hegemònics de la burgesia catalana amb els dels intel·lectuals. Especialment important fou la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, que des de la seua Secció Filològica dugué a terme la normativització de la llengua. Fora de Catalunya, el noucentisme a penes tingué ressò.

Josep Carner (1884-1970): Classicisme i Ironia

Josep Carner (1884-1970) és un dels poetes més importants del segle XX. La seua obra descansa sobre el classicisme en el sentit que s'allunya del romanticisme. El seu estil va ser definit per la norma, la mesura, l'enginy i la ironia.

L'Avantguardisme: Qüestionament i Innovació

L'avantguardisme qüestiona els valors culturals i ideològics vigents fins aleshores i critica el sistema social. En contraposició, potencien valors nous com la irracionalitat, l'absurd, la incoherència o la descomposició. Per això, per primera vegada en la història de l'art, es trenca la figuració en la pintura i en l'escultura; i en literatura es destrueix la coherència, la sintaxi o la mètrica tradicionals. Es caracteritzen per:

Concebre l'art com a abstracció.
Valorar tot allò nou i original.
Publicar les seues idees en manifestos subversius.
Concedir una gran importància a l'absurd i al món oníric.

Joan Salvat-Papasseit: Futurisme i Sinceritat

Joan Salvat-Papasseit és el representant principal de l'avantguarda en la nostra literatura. Intel·lectual autodidacte, que es decanta pel futurisme. Declara que el poeta ha de ser entusiasta, vital i sincer.

Generació del 1930: Consolidació Cultural Valenciana

La revista Taula de Lletres Valencianes serví de plataforma i eix vertebrador del moviment, que tenia unes aspiracions comunes: la creació d'una infraestructura cultural sòlida, semblant a la que havien aconseguit els noucentistes catalans; la introducció dels nous corrents estètics europeus, i l'acceptació per part del món cultural d'una normativa ortogràfica comuna a tot el domini lingüístic, la qual cosa es va aconseguir amb la signatura de les Normes de Castelló per tots els escriptors i totes les institucions culturals valencianes el desembre de l'any 1932.

Preguntes freqüents

Què és la teoria de la paraula viva de Joan Maragall?

És la teoria segons la qual la poesia ha de ser espontaneïtat i energia vital. El poeta ha d'expressar la inspiració en estat de gràcia, sense premeditacions, extreta de la natura o de la literatura popular.

Quines característiques tenia l'avantguardisme?

Concebia l'art com a abstracció, valorava allò nou i original, publicava manifestos subversius i donava gran importància a l'absurd i al món oníric. Trencava la figuració i la coherència tradicional.

Què van aconseguir les Normes de Castelló?

Van ser signades el desembre de 1932 per escriptors i institucions culturals valencianes i establiren una normativa ortogràfica comuna a tot el domini lingüístic.