El Contracte com a Font d'Obligacions: Concepte, Efectes i Tipologia Legal
El Contracte: Concepte i Fonament Legal
La següent font de les obligacions, en l’ordre d’enumeració, és el contracte.
Força de Llei i Existència del Contracte
De les obligacions que neixen dels contractes es disposa que:
- “Tenen força de llei entre les parts contractants, i s’han de complir a tenor dels mateixos” (art. 1093 CC).
- “El contracte existeix des que una o diverses persones consenten a obligar-se, respecte d’una altra o altres, a donar alguna cosa o prestar algun servei” (art. 1254 CC).
Definició i Naturalesa Jurídica
El contracte és el consentiment (acord entre dues parts), dirigit a la producció (modificació i extinció) d’obligacions, sent una de les fonts més importants de les obligacions.
És un acte voluntari bilateral que dimanà de l’autonomia privada (de l’exercici de la llibertat contractual) i que actua com a font d’una relació jurídica patrimonial: la relació obligatòria contractual.
Aquesta relació contractual produeix l’efecte de vinculació entre les parts i l’efecte obligatori com a conseqüència de l’existència del consens (concurrència de l’oferta i l’acceptació, art. 1262 CC) al qual han arribat les parts contractants.
Efectes i Caràcter Bilateral
Els efectes (conseqüències jurídiques) del contracte tenen lloc en la mesura i manera pactada, ja que és la voluntat privada la que determina la regulació de l’obligació i obligacions nascudes de la mateixa (tant en la seva existència com en el seu contingut i abast), reforçant la idea que “tenen força de llei”.
El contracte és un acte jurídic bilateral, la qual cosa es tradueix en el fet que, com a mínim, hi concorren dues (o més) parts contractants que tenen o representen els diferents interessos en joc que es prenen en consideració en el mateix, preferentment de caràcter patrimonial.
Nota sobre l'Acte Unilateral
Convé notar que l’acte unilateral, d’una sola persona, no és contracte.
Funció Econòmica i Inserció en el Dret Patrimonial
No s’ha d’oblidar que el contracte està concebut com el mitjà jurídic idoni per dur a terme l’intercanvi de béns i serveis i les mutacions jurídic-reals en el tràfic econòmic entre les persones. En aquest sentit, s’insereix sempre en el Dret Patrimonial.
(La teoria general del contracte i el seu concepte s’estudien a les Lliçons dedicades a les relacions contractuals).
Importància i Classificació de les Fonts d'Obligacions
D’aquesta caracterització i de la constatació de ser una de les fonts més habituals (la major part dels actes jurídics que s’executen cada dia són contractes) se segueix la importància del contracte en la formulació de les fonts de les obligacions.
En l’actualitat, es prefereix acudir a distingir entre les fonts contractuals i les no contractuals per donar cabuda a tots els fets o causes possibles, en lloc del llistat que sempre és insuficient i incomplet.
Els Tipus Contractuals en el Codi Civil de Catalunya (CCCat)
El contracte, com a consentiment a obligar-se, alberga diferents continguts per raó dels interessos econòmics i l’objecte sobre el qual versa, que donen lloc als anomenats tipus contractuals, és a dir, els diferents contractes concrets a través dels quals té lloc l’intercanvi.
En el Codi Civil de Catalunya (CCCat), la regulació de cada tipus contractual es fa agrupant-los conforme a aquests criteris esmentats. En el Títol II del Llibre VI, es distingeixen els següents:
- Contractes amb finalitat de transmissió (Capítol 1)
- Contractes sobre activitat aliena (Capítol 2)
- Contractes sobre objecte aliè (Capítol 3)
- Contractes aleatoris (Capítol 4)
- Contractes de cooperació (Capítol 5)
- Contractes de finançament i garantia (Capítol 6)