La Convenció Nacional: Girondins, Muntanyesos i el Terror de la Revolució Francesa
La Convenció Girondina (1792-1793): L'Inici de la República
L'inici de la República va significar l'entrada en la fase radical i popular de la Revolució Francesa. Quan encara s'organitzava el nou sistema polític, es van perpetrar les Matances del Setembre, en les quals els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assassinar religiosos i aristòcrates presos. La victòria francesa en la Batalla de Valmy (20 de setembre de 1792) semblava que havia rebaixat la tensió. Aleshores, es van convocar eleccions per a una nova Assemblea, la Convenció Nacional, controlada pels girondins, republicans moderats, i pels jacobins més radicals, els muntanyesos (Montagnards).
L'Assemblea pretenia trencar amb l'època anterior i fins i tot es va adoptar un nou calendari. La Convenció va jutjar Louis XVI per traïció i el 21 de gener de 1793, va ser executat a la guillotina. Aquesta mesura va tenir dos efectes significatius:
- Va provocar la immediata declaració de guerra de la resta de les potències europees, que van formar la Primera Coalició.
- Va esclatar un alçament realista i ultracatòlic a la regió de la Vendée.
Per vèncer la guerra, es va ampliar l'exèrcit mitjançant un reclutament massiu. Es va decidir jutjar els contrarevolucionaris, per la qual cosa es va crear el Tribunal Revolucionari (o Convencionari) i el Comitè de Salvació Pública.
La Convenció Muntanyesa i el Terror (1793-1794)
El temor de la derrota de la Revolució va provocar un cop d'estat dels sans-culottes contra els girondins el juny de 1793. Els muntanyesos, dirigits per Robespierre, van aconseguir el poder. Aquests van elaborar una nova Constitució Democràtica, que reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Però la separació de poders va quedar molt debilitada, i Robespierre va implantar una dictadura, ja que concentrava tots els poders.
L'assassinat de Marat per una reialista i l'atac anglès a Toulon van provocar que comencés el període del Terror. Es va suspendre la Constitució i es van aprovar les Lleis de Sospitosos, per les quals el Comitè de Salvació Pública podia jutjar i executar qualsevol persona sense necessitat de proves. Unes 50.000 persones van ser assassinades, incloent-hi Maria Antonieta, líders de totes les faccions, nobles i clergues.