Coordenades Geogràfiques: Comprendre l'Equador, Paral·lels i Meridians

Geologia2,47 KB

Coordenades Geogràfiques: Xarxa de línies imaginaries que envolten la Terra. Poden ser Meridians (Nord-Sud) o Paral·lels (Est-Oest). Constitueixen una referència necessària per localitzar qualsevol punt de la superfície terrestre.

Equador: Cercle màxim imaginari del globus terraqüi perpendicular a l’eix de la Terra i equidistant entre els dos pols, dividint la Terra en dos hemisferis: nord i sud. Constitueix el paral·lel de latitud zero. Té una extensió de 40.075 km. Espanya es troba situada a l’hemisferi nord.

Paral·lels: Cercles imaginaris que divideixen la Terra en sentit horitzontal; el seu radi és cada cop més petit a mesura que s’atansa als pols.

Meridians: Semicercles imaginaris, perpendiculars a l’Equador (paral·lel principal) que uneixen punts amb la mateixa longitud, des del pol nord al pol sud. S’empren per mesurar la longitud. Constitueixen, amb els paral·lels, la xarxa de coordenades geogràfiques que permet la localització dels fenòmens geogràfics a la Terra.

Latitud: És la distància angular entre un punt qualsevol de la superfície terrestre i l’Equador, mesurada a partir del meridià que passa per aquell punt. La latitud es mesura en graus, minuts i segons.

Longitud: És la distància angular que hi ha entre un punt qualsevol de la Terra i el meridià de referència, el Meridià de Greenwich. Tots els punts situats sobre el mateix meridià tenen la mateixa longitud.

Fusos Horaris: Geogràficament, són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en què es divideix la Terra i que segueixen la mateixa definició de temps cronomètric. S’anomenen així perquè tenen forma de fus de filar o gall de taronja i estan centrats en meridians de longitud que són múltiples de 15º.

El Sòcol: Planes o mesetes formades en el Paleozoic degut a l'arrasament per l'erosió de serralades sorgides en les orogèniques. Els Massisos Antics: Muntanyes formades en l'era terciària pel nou alçament d'un bloc d'un sòcol degut als moviments orogènics alpins. Serralades de Plegament: Gran elevacions muntanyoses que sorgiren en l'orogènesi de l'era terciària (serralades intermitges i serralades alpines). Les Conques Sedimentàries: [Contingut addicional sobre les conques sedimentàries aquí].

Descarregar

PDF Word HTML