Corona de Castella i Corona d'Aragó: història i conflictes

Mozàrabs

Mozàrabs: s. VIII-XII. Cristians que vivien a Al-Andalus i mantenien la seva fe cristiana, la seva cultura i els seus costums. Al segle IX van intentar disminuir la tolerància religiosa, i es van produir revoltes que van ser controlades amb duresa. Aquests mossàrabs vivien a les zones del nord dels rius Ebre, Duero i Tajo, i tenien una cultura mixta i original, entre la hispanovisigoda i la musulmana.

Casa de Contractació

Casa de Contractació: 1503. Els Reis Catòlics a Sevilla van crear aquesta institució per gestionar els assumptes comercials de les Índies.

Funcions: regularització del trànsit mercantil, organització de flotes comercials, fiscalització d'entrades d'or. Realitzaven viatges a Amèrica. Després de la unió amb els Borbons, va ser traslladada a Cadis, i va desaparèixer el 1790 quan es va establir la llibertat de comerç. La Corona assegurava els impostos a través del Quint Reial.

Guerra de Successió

Guerra de Successió: guerra civil entre 1700 i 1713. Conflicte internacional i guerra civil espanyola després de la mort de Carles II. Gran Bretanya, Àustria, Holanda i Savoia defensaven Carles, i França defensava Felip. Felip va comptar amb el suport de Castella, Vascongades i Navarra. Carles va ser derrotat. Es van firmar els tractats d'Utrecht i Rastatt (1713-14), i es va reconèixer Felip V d'Espanya, sense cap dret a la corona francesa.

Decrets de Nova Planta: 1707-1713. Foren les disposicions que va dictar Felip V.

Despotisme il·lustrat

Despotisme il·lustrat: és una forma de govern del segle XVIII que combina l'absolutisme amb les idees de la Il·lustració i del racionalisme. Els monarques il·lustrats van posar en marxa una política de reformes per modernitzar l'administració i fomentar l'activitat econòmica. Aquestes reformes no amenaçaven els pobles de l'antic règim; el lema de la monarquia era "Tot per al poble, però sense el poble".

Va ser representat pels regnats de Ferran VI i Carles III, que es van envoltar de ministres com el marquès de Florida Blanca i el marquès d'Ensenada. A l'inici del regnat de Carles III, l'oposició dels grups privilegiats a les reformes va estallar en el motí d'Esquilache.

Hi va haver reformes socials: fi de la desigualtat legal del treball.

Decrets de Nova Planta

Decrets de Nova Planta: 1707-1716. Foren les disposicions que va dictar Felip V als regnes que li havien plantejat oposició durant la Guerra de Successió. Consistien en la supressió de les seves institucions i furs, es van suprimir les Corts, van desaparèixer les fronteres i duanes interiors, i es van imposar les lleis de Castella. El català va quedar reduït a l'àmbit privat. Vascongades i Navarra, que havien estat lleials a Felip, van conservar els seus furs, duanes interiors i institucions.

Expulsió dels jueus

Expulsió dels jueus: 1492. Atacs contra els jueus. Molts jueus van optar per la conversió forçada al cristianisme. L'ordre obligava a la conversió en el termini de sis mesos sota pena de mort i confiscació de béns. Els exiliats van fugir cap al nord d'Àfrica i la Mediterrània. Hi va haver pèrdua demogràfica i la burgesia va perdre el seu nucli més actiu i estable.

Mozàrabs

Mozàrabs: s. VIII i XII. Cristians que vivien a Al-Andalus, que mantenien la seva fe cristiana, la seva cultura i els seus costums. Des del començament del segle X, els mossàrabs vivien a les zones situades al nord de l'Ebre, el Duero i el Tajo. En l'àmbit cultural eren una cultura mixta i original.

Romanització

Romanització: els pobles conquerits per Roma van anar assumint els trets de la cultura romana. Es va dur a terme entre els segles III aC i VI dC. Es va utilitzar l'exèrcit, el traçat d'una àmplia xarxa viària, les calçades i la creació de nuclis urbans. L'activitat comercial va ser la gran difusora. No tots els pobles indígenes van tenir el mateix grau de romanització.

Navarra i Castella

Navarra i Castella: al segle XVI la supervivència del regne de Navarra es va fer més difícil, ja que la monarquia francesa i la dels Reis Catòlics van entrar en conflicte per Itàlia. El 1510 es va reprendre la guerra entre França i Castella pel domini d'Itàlia. Joan d'Albret i Catalina es van mantenir al marge del conflicte i van firmar un tractat de neutralitat amb França. El papa Juli II va dictar una butlla d'excomunió contra els reis de Navarra, i Ferran va ordenar la invasió de Navarra. La conquesta de Navarra no va ser irreversible fins al 1521. Des del 1528 el rei Carles I va abandonar el territori d'Ultrapuerto, que va quedar sota la sobirania dels Albret.