Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812: Pilar del Liberalisme Espanyol
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812: El Naixement Liberal
La Convocatòria de les Corts de Cadis
La Junta Suprema Central s'havia mostrat incapaç de dirigir la guerra, i va decidir dissoldre's el gener de 1810. No obstant això, abans va iniciar un procés de convocatòria de Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització i destí. Durant el període de les Corts, es va mantenir una regència formada per cinc membres.
Les Corts es van obrir el setembre de 1810. El sector liberal va aconseguir el seu primer triomf en forçar la formació d'una cambra única. Es va aprovar el principi de sobirania nacional, és a dir, el reconeixement que el poder resideix en el conjunt dels ciutadans, representats a les Corts.
La Constitució de 1812: "La Pepa"
Fou promulgada el 19 de març de 1812, coneguda popularment com "La Pepa". Aquesta Constitució conté una declaració de drets del ciutadà, fonamentals per a l'època:
- La llibertat de pensament i d'opinió.
- La igualtat dels espanyols davant de la llei.
- El dret de petició.
- La llibertat civil.
- El dret de propietat.
- El reconeixement de tots els drets legítims dels individus que componen la nació espanyola.
Estructura de l'Estat i Divisió de Poders
L'estructura de l'Estat corresponia a una monarquia limitada, basada en la divisió de poders i no en el dret diví. El poder legislatiu, exercit per les Corts unicamerals, representava la voluntat nacional i posseïa amplis poders:
- Elaboració de lleis.
- Aprovació dels pressupostos i dels tractats internacionals.
- Comandament sobre l'exèrcit, entre d'altres.
El càrrec dels diputats durava dos anys i eren inviolables en l'exercici de les seves funcions. El sufragi era universal masculí i indirecte.
El monarca era el cap del poder executiu; posseïa la direcció del govern i intervenia en l'elaboració de les lleis a través de la iniciativa i la sanció, i tenia vet suspensiu durant dos anys. Les decisions del monarca havien de ser referendades pels ministres, que estaven sotmesos a responsabilitat penal. L'administració de justícia era competència exclusiva dels tribunals, i s'hi establien els principis bàsics d'un Estat de dret.
Reformes i Organització Territorial
Altres articles de la Constitució plantejaven la reforma dels impostos i de la hisenda, la creació d'un exèrcit nacional, el servei militar obligatori i la implantació d'un ensenyament primari, públic i obligatori.
El territori es dividia en províncies. Per al govern interior de les quals, es van crear les diputacions provincials. També es va establir la formació d'ajuntaments amb càrrecs electius per al govern dels pobles, i es va crear la Milícia Nacional.
Abolició de l'Antic Règim
Per eliminar l'antic règim, es va procedir a la supressió dels senyorius jurisdiccionals, fent-ne distinció dels territorials, que van passar a ser propietat privada dels senyors. També es va decretar l'eliminació de les primogenitures i la desamortització de terres comunals. Es va votar l'abolició de la Inquisició i la llibertat d'impremta. Així mateix, cal remarcar la llibertat de treball, l'anul·lació dels gremis i la unificació del mercat.
La tornada de Ferran VII va frustrar l'experiència liberal i va conduir a la tornada de l'absolutisme.