El Crac del 1929: Causes i Conseqüències de la Gran Depressió

El Crac de 1929

Les empreses no havien vist augmentats els seus beneficis ni tenien previsions de creixement. Quan alguns inversors es van adonar de la fragilitat de la bombolla, van començar a vendre per recuperar el seu capital. Les vendes van fer baixar les accions, i els descensos van impulsar més vendes. Llavors, el valor de les accions es va enfonsar. El 28 d'octubre de 1929, conegut com el Dijous Negre, es va estendre el pànic, i en unes hores es van perdre milions de dòlars. Les empreses feien fallida i centenars de milers de treballadors es van trobar al carrer de la nit al dia. En pocs mesos, els afectats eren milions: el somni de la prosperitat sense límits havia acabat en un malson.

La Bombolla Especuladora

El desencadenant de la crisi va ser una bombolla d'especulació a la borsa de Nova York, la més gran del món. Els guanys eren tan profitosos que es va generar un ambient d'eufòria. Molts petits estalviadors que mai abans havien invertit en accions es van llançar al mercat borsari. Això va fer pujar les cotitzacions, i aquesta pujada va animar encara més gent a comprar accions; en molts casos, demanaven préstecs pensant que les alces constants els permetrien tornar el capital i obtenir guanys fàcils. En canvi, la inversió en l'economia productiva va descendir perquè era més fàcil guanyar diners comprant i venent accions. Per a què volien muntar un negoci, amb tot l'esforç i risc que això suposa, si en pocs mesos, venent i comprant accions, es podien multiplicar els diners?

Una Economia Fràgil

Com que abundava el crèdit, les persones es van ficar a comprar terres, i en comprar-ne tantes va haver-hi una superproducció. La gent va baixar el valor dels productes i es van quedar sense terres i es van arruïnar. A Europa, la destrucció que havia creat la Guerra estava emmascarada perquè demanaven diners per arreglar-ho tot, i els derrotats també demanaven crèdits per pagar les reparacions als EUA, que era qui deixava els diners a tothom perquè anessin pagant les coses. Es pensaven que els EUA eren el pilar fonamental de l'economia, però això no era cert.