El Crac del 29: Causes, Conseqüències i Solucions
El Crac Borsari del 29
Del 25 al 29 d'octubre, el valor total de les accions cotitzades a la borsa de Nova York va passar de 87.000 milions a 89.000 milions de dòlars.
A partir del 3 de setembre del 1929, la borsa no va pujar més i va experimentar algunes oscil·lacions de valor.
De sobte, el 24 d'octubre (Dijous Negre) van sortir a la venda més de 12 milions d'accions amb una demanda gairebé nul·la, el valor dels títols va caure en picat. El dia 28 es van posar a la venda més de 9 milions d'accions i l'endemà 33 milions. Les cotitzacions de les accions van baixar brutalment i la davallada no es va aturar fins al 1933.
Causes del Crac
- Abús del crèdit i especulació borsària: les inversions de capital, en comptes de destinar-se a activitats productives amb una perspectiva de guany escàs, es van orientar a la borsa que a curt termini resultava rendible.
- Abús del crèdit: s'obtenia un benefici alt i ràpid per mitjà de la compra d'accions a la borsa i la seva revenda al cap de poc temps, un cop havien pujat de valor.
- Crisi de sobreproducció: una lleugera caiguda dels preus conseqüència de la manca de demanda.
- Crisi agrícola: la crisi agrícola s'arrossegava pràcticament des de feia una dècada.
- Límits de l'endeutament familiar.
- Precarietat de la demanda europea.
- L'oferta va créixer abans que la demanda.
De la Crisi Borsària a la Depressió Econòmica
- Crisi financera: va afectar a la banca, que va deixar de recuperar bona part dels crèdits que havien concedit, nombroses empreses que en depenien van veure com s'eixugaven les seves possibilitats de liquiditat i van fer suspensió de pagaments o fallida. Van fer caure les inversions.
- Crisi de sobreproducció: va fer caure els preus en disminuir la demanda, moltes fàbriques van reduir la producció per vendre els seus estocs.
- Crisi del sector agrari: els bancs els van executar les hipoteques que gravaven les terres per vendre-les i recuperar el préstec.
- La fallida de la banca, la fallida de les empreses, la crisi agrícola i la tendència a disminuir la producció van ser les causes de l'increment de l'atur fins a límits desconeguts en una època sense cobertura social de cap mena.
L'Extensió de la Crisi
A partir del 1931, la crisi es va estendre per tot el món.
Primer factor: fam de liquiditat de la banca nord-americana, va ser el detonant de la fallida bancària a Alemanya i Àustria, que va tenir efectes en cadena a la resta d'Europa.
Segon factor: pèrdua de capacitat de compra del mercat nord-americà.
Efecte final: caiguda dels preus de les matèries primeres que procedien dels països subdesenvolupats.
Conseqüències Socials de la Depressió
Classe treballadora: víctima principal de la crisi, van ensorrar milions de persones en la misèria més negra, fins al punt que va ressorgir amb força l'espectre de la fam al cor mateix dels països desenvolupats.
Agricultors: van emigrar a les ciutats, amb la qual cosa van contribuir a formar les grans extensions de barris degradats als suburbis.
Classe mitjana: els petits rendistes es van enfonsar de sobte per la pèrdua de valor de la moneda.
Les conseqüències psicològiques i el canvi de mentalitat que la crisi va proporcionar. Així van decaure els valors tradicionals i es van incrementar la sensació d'inestabilitat, la desesperança i les actituds pessimistes.
Les Respostes a la Crisi: La Solució Keynesiana
El rellançament de l'economia per l'Estat
Keynes afirmava que el factor del dinamisme econòmic no era l'oferta sinó la demanda, calia que l'Estat intervingués. Es tractava de redistribuir la renda, mitjançant la política fiscal.
S'havien de protegir oferint crèdits amb taxes baixes d'interès, les obres públiques impulsades per l'Estat havien de permetre la disminució de l'atur entre la classe obrera.
Keynes proposava abandonar el patró or i manipular les magnituds monetàries sense tenir gaire respecte per la inflació ni pel dèficit pressupostari estatal.
L'Estat havia d'estimular l'exportació per aconseguir una balança comercial favorable.
Les teories de Keynes van constituir la base de les receptes econòmiques aplicades pels països occidentals a partir del 1945 després de la Segona Guerra Mundial.
A partir de les propostes keynesianes, el capitalisme va experimentar una modificació molt important. Es va abandonar la mesura liberal clàssica de deixar el mercat com a únic regulador de l'economia, i l'altra impulsar la intervenció de l'Estat en l'economia sense abandonar la llibertat d'empresa i la propietat privada.