Crac del 29, Feliços Anys 20 i l'Ascens dels Totalitarismes

La Crisi del 29 i les seves Conseqüències

El 1919 era l'època de prosperitat econòmica, però el 1929 es va produir el Crac del 29. El 1919 regnava la ruïna a Europa i els EUA estaven enriquits. Llavors, el 1922, es va viure la millor situació econòmica, anomenada els Feliços Anys Vint, especialment a Amèrica, ja que hi havia una demanda exterior de préstecs i de producció americana, una gran productivitat i un gran poder adquisitiu de la població, i això va provocar un fort consumisme.

Després d'aquesta felicitat, amb un abús del crèdit i l'especulació borsària, es va provocar l'endeutament de productors i consumidors i un fort procés de superproducció. Això va conduir al Crac.

Seguidament, es va produir el crac a la Borsa de Nova York, que va ser el punt de partida de la crisi dels Estats Units. Això va provocar que els préstecs no es tornessin i que hi hagués una manca de liquidació bancària, és a dir, la fallida de la banca, que va comportar la negació a més crèdits, i va aparèixer la crisi empresarial, que va provocar un augment de l'atur. Tot això va comportar la retirada d'inversions americanes i la baixada de preus mundial, és a dir, la crisi es va estendre per tot el món.

Solucions a la Crisi Econòmica Mundial

Es van buscar solucions a la crisi:

• Teories Keynesianes (1929)

  L'Estat inverteix en la distribució d'assignacions als desocupats, als empresaris, etc., i en una política de grans infraestructures. Tot això té un efecte negatiu, que és el dèficit del pressupost de l'Estat. Però la distribució, etc., té resultats positius que són l'augment de la renda de les famílies, el creixement del consum i de la producció i la contractació, que tot això afavoreix l'augment dels ingressos fiscals de l'Estat, que afavoreix l'equilibri pressupostari.

• New Deal (1932)

  Creat per Franklin D. Roosevelt. Aquesta solució es basa en la intervenció estatal. El govern actua per incentivar la recuperació econòmica i pal·liar els efectes socials de la crisi. Per això es va crear el New Deal, que tenia com a objectiu:

  • Programa la recuperació dels preus agrícoles.
  • Rellançament de l'activitat industrial.
  • Obres públiques.
  • Reconversió bancària i mesures de control borsari.
  • Devaluació del dòlar.
  • Llibertat sindical i creació de convenis col·lectius.
  • Creació del salari mínim i de la Seguretat Social.

Feixisme: Ideologia i Característiques

El feixisme fa referència al model polític que designa una reacció violenta i autoritària contra l'expansió del principi d'igualtat entre els ciutadans. Recolza aquests principis:

• El nacionalisme exacerbat.
• L'exalçament de l'Estat.
• El rebuig del liberalisme i de la democràcia.
• El culte al líder.
• La desconfiança en la raó.
• La defensa de la legitimitat de la violència.

Diferències entre Feixisme Italià i Nazisme Alemany

Feixisme Italià (Mussolini)

El feixisme italià, liderat per Benito Mussolini, no era racista. En aquest model, el líder no tenia el mateix poder que en el nazisme, ja que havia de comptar amb la col·laboració d'altres partits, i això significava que no tenia tot el control.

Nazisme Alemany (Hitler)

En canvi, el Nazisme, liderat per Adolf Hitler, era un partit únic, ja que tenia prohibits els partits i els sindicats. També hi havia l'eliminació de llibertats individuals, controls dels mitjans de comunicació, cultura i educació. Hi havia un Estat Policial i sí que era un partit racista; ells eren els que manaven en tot.

Imatge de Hitler: El Lideratge Absolut

• Idea principal: Subratllar el lideratge absolut.
• Context: Aquesta imatge ens mostra a Hitler l'agost del 1934, quan ja havia aconseguit tot el poder a causa de la mort de Hindenburg. Hitler va acumular les funcions de canceller i president i es va proclamar Führer del Reich.

Imatge de Mussolini: L'Ascens del Feixisme Italià

• Context: Imatge de Mussolini del 1934. Amb Hitler va arribar l'Alemanya nazi.