Creixement demogràfic i canvi social durant el franquisme
Creixement demogràfic i canvi social
L'augment demogràfic va ser conseqüència d'un descens de la mortalitat, sobretot infantil, i d'una natalitat elevada com a resultat d'unes condicions de vida més favorables.
El franquisme va promoure una política natalista: la taxa de fecunditat va augmentar fins als 2,8 fills per dona, i l'esperança de vida es va incrementar fins als 70 anys en els homes i els 76 en les dones.
Moviments migratoris i èxode rural
El creixement demogràfic va comportar moviments migratoris a causa de la mecanització i modernització de l'agricultura, que va deixar molts pagesos sense feina. Aquests van emigrar per obtenir uns beneficis que no podien assolir en les zones agràries.
Es va produir un intens èxode rural per fugir de les condicions de vida miserables. Les migracions es van dirigir cap a:
- Ciutats industrials espanyoles: Madrid, Barcelona, València i el País Basc.
- L'exterior d'Europa: França, Alemanya, Suïssa i Bèlgica.
A Catalunya, el procés migratori va ser molt intens i es va dur a terme sense planificació, fet que va comportar conseqüències socials i desequilibris territorials. Moltes zones es van saturar i no disposaven de les infraestructures necessàries.
Urbanisme i transformació social
El barranquisme va augmentar amb habitatges precaris i un dèficit de serveis socials bàsics. En canvi, molts joves van abandonar les zones agrícoles.
Amb el temps, va augmentar el nombre d'obrers industrials i es va consolidar una burgesia urbana. La societat es va transformar, deixant enrere la misèria per adoptar les pautes socials i els hàbits de les societats industrialitzades.
Societat de consum i educació
L'augment del poder adquisitiu va fer possible la societat de consum: moltes famílies van començar a adquirir neveres, televisors i altres electrodomèstics. També es va popularitzar l'automòbil Seat 600.
El nivell educatiu va millorar gràcies a la Llei General d'Educació; va augmentar la població escolaritzada des de l'ensenyament primari fins a la universitat, gràcies a l'increment de les inversions en educació.
Canvis en el rol de la dona i l'Església
La condició femenina també va canviar: la dona va començar a estudiar i a tenir treballs remunerats. La reivindicació dels drets de la dona va donar lloc al sorgiment d'un nou moviment feminista.
D'altra banda, la renovació de l'Església va tenir un gran impacte a Espanya, i un sector vinculat al règim va començar a separar-se'n. Tots aquests canvis socials i econòmics van afeblir el règim i van provocar la creació d'un nou tipus d'oposició que reclamava la democratització del país.