Crisi de 1917 a Espanya i Catalunya: causes i conseqüències
Crisi econòmica i social
La neutralitat havia suposat un estímul per a l'economia catalana i espanyola, ja que Europa estava en guerra: les seves empreses funcionaven com a indústries de guerra i l'agricultura no produïa prou. A l'estat espanyol es van obtenir molts beneficis, però els empresaris no els van reinvertir en les seves empreses. Acabada la guerra, els preus havien pujat molt però els salaris no, cosa que va crear un fort malestar entre la classe obrera. Com que la indústria europea havia tornat a funcionar, les empreses espanyoles van entrar en crisi.
Es va produir el tancament de moltes empreses i un fort augment de l'atur. D'altra banda, el triomf de la Revolució Russa va suposar per als obrers una gran esperança. A causa d'aquests fets, la UGT i la CNT ja havien convocat una primera vaga general l'any 1913, amb força èxit. L'any 1917 es convocà la segona vaga general, que va ser reprimida amb molta duresa per l'exèrcit.
Crisi militar
Els militars van iniciar demandes de millores econòmiques i professionals. Es queixaven del tracte de favor que rebien els militars destinats al Marroc. Per assolir les seves reivindicacions van crear les Juntes de Defensa.
Crisi política
El règim de la Restauració estava molt desacreditat. Era criticat per republicans, catalanistes i socialistes. Per fer front a la crisi, el govern presidit per Eduard Dato va dissoldre les Corts i va suspendre les garanties constitucionals. A Catalunya, els parlamentaris dirigits per la Lliga es van reunir en un palau del parc de la Ciutadella i es van constituir en la Assemblea de Parlamentaris, formada per catalanistes i socialistes.
L'Assemblea va intentar que es tornessin a obrir les Corts i que es reconegués l'autonomia de Catalunya. L'Assemblea no va tenir èxit, ja que la Lliga va tenir por que la situació es descontrolés i va pactar amb els partits dinàstics.
Aquell mateix any, 1917, es va formar un nou govern presidit per García Prieto, format per liberals, conservadors i dos membres de la Lliga. Era la primera vegada que el catalanisme participava en la governabilitat de l'estat. L'any 1918, Francesc Cambó va entrar a formar part del govern.