Crisi de 1929: bancs, indústria i caiguda del comerç

Història30 de gen. 20262,17 KB

La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van fer que, en pocs mesos, la crisi de la borsa esdevingués una crisi econòmica que va acabar afectant tots els sectors de l’economia. El sistema bancari va ser un dels primers afectats: això va fer que els deutors no poguessin tornar els préstecs.
Més de 4.000 bancs van fer fallida i milions de famílies es van arruïnar. La ruïna dels inversors borsaris i la disminució del crèdit van provocar el descens del consum. El subconsum i la caiguda de les inversions van induir la crisi industrial.

4 L'expansió mundial de la crisi

Els mecanismes d'expansió de la crisi van ser diversos. En primer lloc, el descens dels preus dels productes americans va comportar greus dificultats per a les empreses de la resta del món, que no podien competir.
En segon lloc, la reculada de la demanda nord-americana va reduir dràsticament les seves importacions.
I finalment, els problemes de la banca americana van comportar un dràstic descens dels préstecs i de les inversions.
Els préstecs entre entitats van estendre la crisi a tot el sistema financer, sobretot a Hongria, Txecoslovàquia, Romania, Polònia i Alemanya. La crisi va ser especialment greu a Alemanya, que ja vivia una situació crítica després de la Primera Guerra Mundial.
El govern anglès, el setembre de 1931, va provocar una devaluació de la moneda del 30%. Molts països van fer el mateix per abaratir les exportacions. (Augment del proteccionisme)

Europa i els Estats Units van enfonsar el comerç internacional: el gener del 1933 el valor del comerç mundial representava només la tercera part del que havien tingut el 1929. La causa principal de la reducció del comerç va ser l’augment del proteccionisme als països principals.
L'enfonsament del comerç va comportar l'expansió de la crisi als països exportadors d'aliments i matèries primeres d'Amèrica Llatina i d'Àsia. (1930-1932: la fase més intensa).