La crisi de l'Antic Règim i les Revolucions Liberals
La crisi de l'Antic Règim a França
El 1789, França estava immersa en una profunda crisi econòmica i social. Des del 1760 s'anaven succeint males collites que van provocar l'augment dels preus i el descontentament popular. D'altra banda, la burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, estava descontenta per la seva marginació política, ja que només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social. Aquesta, animada per les idees de la Il·lustració, aspirava a posar fi a l'absolutisme i a tot el sistema de l'Antic Règim.
La monarquia es trobava sumida en una crisi financera provocada per les despeses de l'Estat i de la cort, i també pel cost de l'ajuda francesa a la independència dels Estats Units. La solució passava per una reforma fiscal que obligués l'aristocràcia a pagar impostos; no obstant això, el monarca s'hi oposava per por de descontentar els privilegiats, que constituïen el seu principal suport.
D'aquesta manera, el 1789 França afrontava una doble fallida econòmica i institucional: les males collites continuades des de 1760 mantenien la carestia i la tensió popular, mentre la burgesia puixant reclamava representació davant el monopoli estamental dels càrrecs. Imbuïda de l'esperit il·lustrat contra l'absolutisme, la societat civil empenyia cap a la transformació, mentre la hisenda reial, arruïnada per la cort i la guerra nord-americana, no aconseguia vèncer la resistència fiscal dels privilegiats.
Principis revolucionaris
Els objectius inicials van comportar la supressió dels drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris, així com la consagració de la llibertat i de la igualtat legal.
L'era napoleònica i la Restauració
La caiguda de Napoleó
Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors: van ocupar les nacions i van afavorir els interessos materials de França per damunt dels ideals revolucionaris. Això va desencadenar en els territoris ocupats forts sentiments nacionals contra la França invasora. L'aixecament dels espanyols contra la invasió i la imposició d'un rei estranger va marcar l'inici de la decadència de l'Imperi napoleònic. Després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder, va ser derrotat a Waterloo i finalment va ser desterrat a l'illa de Santa Helena, on va morir.
L'Europa de la Restauració
El 1815 es va celebrar el Congrés de Viena amb l'objectiu de restaurar l'absolutisme monàrquic. Es va reposar els monarques als seus trons i es va remodelar el mapa europeu: França va retornar a les fronteres del 1792 i l'Imperi napoleònic es va repartir entre els vencedors.
Es va crear la Santa Aliança com un pacte d'ajuda mútua entre els monarques europeus davant de qualsevol amenaça de revolució liberal, la qual facultava la intervenció militar davant d'insurreccions liberals. Malgrat això, el liberalisme i el nacionalisme es van convertir en les dues grans forces d'oposició a la Restauració.
Fonaments ideològics del segle XIX
- El liberalisme: Sistema polític que fonamenta la societat en l'individu. L'individu lliure és un ciutadà, i el conjunt de ciutadans constitueix la nació, dipositària de la sobirania.
- El nacionalisme: Ideologia política que defensa el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a exercir la seva sobirania. Defineix la nació com un conjunt d'individus units per lligams culturals propis que desitgen viure en comunitat.
Les onades revolucionàries liberals i nacionals
La força conjunta del liberalisme i del nacionalisme es va manifestar en tres grans onades revolucionàries que, a partir del 1820, van anar derrocant el sistema establert pel Congrés de Viena.
Les revolucions de 1820 i 1830
Cap al 1820, diversos aixecaments liberals van intentar posar fi a l'absolutisme, però van ser sufocats per la intervenció dels exèrcits de la Santa Aliança. Tanmateix, a Grècia va triomfar la insurrecció contra l'Imperi turc, i a l'Amèrica continental es van consolidar les independències amb règims liberals.
La segona onada revolucionària (1830) es va estendre per l'Europa central i occidental amb un ampli suport popular:
- A França es va instaurar una monarquia de caire liberal.
- A Bèlgica es va establir un sistema liberal i es va independitzar d'Holanda.
- A Polònia va esclatar una revolta que fou finalment reprimida.
- A la Gran Bretanya es va aconseguir una ampliació dels drets polítics.
- A Espanya es va implantar progressivament un règim liberal conservador basat en el sufragi censatari.
La Primavera dels Pobles (1848)
L'any 1848 va marcar l'eclosió dels ideals democràtics: el sufragi universal, la sobirania popular i la igualtat social, així com l'entrada decisiva de la classe treballadora com a força política independent.
Les unificacions d'Itàlia i Alemanya
Tots dos processos van compartir trets fonamentals:
- La unificació va ser liderada pel territori econòmicament més desenvolupat de cadascun.
- Es van consumar després d'anys d'intensos conflictes armats.
- La burgesia va exercir de classe dirigent i, per consolidar el seu predomini, va pactar amb els antics sectors privilegiats, conferint un perfil conservador al liberalisme resultant, especialment a Alemanya.
La Revolució Industrial
La Revolució Industrial va néixer d'un seguit de transformacions econòmiques i tecnològiques sorgides a la Gran Bretanya, transformant radicalment les estructures econòmiques i socials.
Revolució demogràfica i agrària
- Revolució demogràfica: Impulsada per l'augment en la producció d'aliments i els progressos en la higiene i la medicina. La millor nutrició va fer la població més resistent, erradicant grans epidèmies i pestes, fet que va comportar un descens marcat de la mortalitat i un augment sostingut de la natalitat.
- Revolució agrícola: L'alça de preus deguda a la demanda creixent va estimular la millora productiva mitjançant la privatització del sòl (lleis que van abolir el règim senyorial) i innovacions tècniques. Es va suprimir el guaret substituint-lo per rotacions de plantes farratgeres, es va iniciar la mecanització i es van estendre cultius nous com la dacsa i la patata.
L'era de les màquines i dels transports
La mecanització i l'aprofitament de noves fonts d'energia van generalitzar el sistema fabril: concentració de maquinària i mà d'obra en fàbriques on es va implantar la divisió del treball, assignant a cada obrer una tasca concreta del procés.
Pel que fa al transport, el ferrocarril i el vaixell de vapor van reduir notablement la durada dels trajectes, van incrementar la seguretat del trànsit i, gràcies a la seva gran capacitat de càrrega, van abaratir el transport de mercaderies.
L'expansió del comerç i el mercat modern
La industrialització va donar pas a una economia de mercat orientada a la venda en lloc de l'autoconsum, afavorida pel creixement poblacional i la millora del poder adquisitiu general. El transport renovat va consolidar el comerç interior i va potenciar el comerç internacional. En aquest context, les doctrines del lliurecanvisme defensaven que el comerç obert impulsava l'economia, mentre que nombrosos estats van recórrer al proteccionisme per blindar la indústria pròpia mitjançant aranzels duaners.