Crisi i Caiguda de la República Romana: Expansió i Conflictes Interns

EXPANSIÓ EXTERNA DE ROMA

La República Romana va experimentar una gran expansió territorial marcada per diverses guerres clau:

• Primera Guerra Púnica (Sicília, Còrsega, Sardenya): 264-241 aC.
• Segona Guerra Púnica (Península Ibèrica): 219-202 aC.
• Lluites a Orient (Grècia i Províncies d’Àsia): c. 150 aC.
• Destrucció de Cartago (Tercera Guerra Púnica): 149-146 aC.
• Conquesta de les Gàl·lies (Juli Cèsar): 58-52 aC.

CONFLICTES INTERNS I LA FI DE LA REPÚBLICA

Aquests conflictes van culminar en les Guerres Civils que van marcar la transició cap a l'Imperi.

• Revolta dels plebeus.
• Reformes dels germans Grac: 133 aC.
• Guerra Social (Mari i Sul·la): 91-89 aC.
• Revolta dels esclaus (Espàrtac): 73-71 aC.
• Conjuració de Catilina: 62 aC.
• Primer Triumvirat (Pompeu, Cras, Cèsar): 60 aC.
• Guerra Civil i govern de Juli Cèsar: 46 aC.
• Segon Triumvirat (Marc Antoni, Lèpid, Octavi): 42 aC.
• Octavi August, emperador: 27 aC.

CANVIS ESTRUCTURALS EN LA SOCIETAT ROMANA

La crisi va generar una nova classe dirigent, la classe senatorial (nobilitas), que s'oposava a les capes populars dels ciutadans (els populares).

Els populares estaven formats per:

• Els cavallers (equites).
• Plebeus de classe mitjana i baixa (proletarii).

Juntament amb els lliberts (liberti), aquests grups solien ser els protegits (clientes) d’un patrici.

LA LLUITA DE CLASSES I ELS GRAC

L’enfrontament polític i la lluita de classes van coincidir amb la pacificació d’Hispània, que va culminar amb la destrucció de Numància (133 aC) a càrrec de Publi Corneli Escipió Emilià.

Durant un breu període de pau, els germans Tiberi i Gai Semproni Grac, tribuns de la plebs, van emprendre una reforma agrària que defensava els interessos dels petits propietaris davant dels grans latifundistes. Tots dos germans van morir assassinats.

L'ASCENS DE L'HOMO NOVUS

Un homo novus era un home humil que havia escalat socialment, guanyant prestigi i riquesa. El cas més destacat va ser Gai Mari, que va ser elegit cònsol sis vegades (107-100 aC).

MARI I SUL·LA: LA GUERRA SOCIAL

Corneli Sul·la va restablir el domini senatorial després de vèncer la Guerra Social (91-89 aC).

Aprofitant que Sul·la era a l’Àsia per sufocar la rebel·lió de Mitridates, Mari, que havia estat desterrat, va ocupar Roma (87 aC). Quan Sul·la va tornar victoriós d’Orient, va derrotar els partidaris de Mari i va instaurar una dictadura militar (82-79 aC).

POMPEU, CRAS I LA CONJURACIÓ DE CATILINA

A la mort de Sul·la, els optimats van promocionar el cavaller Gneu Pompeu Magne. Pompeu va protagonitzar grans fets d’armes:

• Esclafament de la rebel·lió d’esclaus comandada pel gladiador traci Espàrtac, juntament amb Marc Licini Cras (73-71 aC).
• Guerra contra els pirates de Cilícia (67 aC).
• Victòria definitiva sobre Mitridates (62 aC).

L’any 62 aC es va produir un intent de cop d’estat antisenatorial per part de Luci Sergi Catilina, que va ser desarticulat pel cònsol i orador Marc Tul·li Ciceró.