La Crisi del 1929: Causes, Indicadors i l'Economia dels Anys 20
1. L'Expansió, la Depressió i la Crisi: Indicadors
La crisi dura durant un període.
La depressió és un fenomen econòmic de durada mitjana que segueix a una crisi.
En l'època industrial anterior a la Segona Guerra Mundial (2GM), una crisi típica es caracteritzava per aquests símptomes:
- Caiguda de la producció
- Baixada dels preus
- Increment de l'atur
- Alentiment dels intercanvis internacionals de béns i capitals.
Les crisis poden ser sectorials (només a un sector de producció) o globals (tota l'economia). Quan una crisi econòmica afecta a tota l'economia, sol marcar el pas d'una etapa d'expansió a una etapa de depressió.
Crisi de sobreproducció: L'excés de l'oferta d'un producte no és absorbit pel mercat, no es consumeix prou. Això provoca una baixada del seu preu.
2. L'Economia de la Dècada del 1920
Passada l'època dels desajustos econòmics, es va entrar en la prosperity. Però amagava febleses que van esclatar el 1929.
2.1. El Retorn a la Normalitat (1920-1924)
La capacitat de producció dels països bel·ligerants va començar a créixer a partir del 1918 fins al 1921, i s'entrà en una crisi de baixada de preus, alentiment del ritme comercial i l'increment de l'atur.
Aquesta crisi de sobreproducció es va començar a superar a partir del 1922, un cop es van reabsorbir els estocs.
Durant la postguerra, tots els països, menys els EUA, van suspendre la convertibilitat dels seus bitllets en or, alhora que la inflació es disparava per finançar les despeses de la guerra.
La Conferència de Gènova (reunió internacional de les grans potències menys els EUA, que tingué lloc el 1922. S'hi acordà la fixació de dos tipus de monedes: convertibles i la resta) i el Pla Dawes (1924, Charles Dawes, per reduir la càrrega de les reparacions de guerra imposades a Alemanya, va permetre la recuperació d'Alemanya i la inversió de capital nord-americà en aquest país) van permetre restablir un cert ordre monetari internacional.
2.2. La Prosperity (1924-1929)
Entre 1924 i 1929, la producció industrial i la productivitat van créixer un 40%. Aquesta expansió es relaciona amb:
- La demanda generada arran de la destrucció causada per la guerra.
- La utilització de noves fonts d'energia (petroli i electricitat).
- L'impuls de nous sectors industrials (químic, automòbil).
- El creixement intensiu fruit de la nova organització de la fabricació en cadena i l'estandardització.
La fabricació en cadena va permetre la distribució de les tasques al màxim i la imposició d'una cadència a tots els treballadors, la qual cosa va elevar la productivitat.
Es van anar implantant les concentracions de les empreses en **trusts** i **càrtels**.
2.3. Desequilibris en el Creixement
El creixement econòmic dels anys 20 tenia diversos desequilibris:
- Era desigual.
- Depenia del capital nord-americà.
- La demanda no creixia al mateix ritme que la productivitat.
L'any 1929, tres quartes parts de la indústria mundial es concentraven als EUA, Alemanya, França i Gran Bretanya (GB).
Quan va acabar la guerra, els preus van baixar especialment als EUA. Molts agricultors no podien tornar els crèdits i es van quedar sense les terres; altres van veure com s'empobrien progressivament.
En l'àmbit monetari, les potències europees eren deutores, mentre que els EUA eren el principal creditor. L'índex de la producció no va augmentar paral·lelament a la demanda (consum interior o exportacions exterior).
A partir del 1925, bona part del capital es destinava a la borsa, on els beneficis es donaven ràpidament, encara que fos com a resultat de l'especulació.
3. La Borsa i el seu Funcionament
La Borsa és el mercat on es compren i es venen accions. Les accions aviat van tenir un valor doble:
- Nominal: Valor fix de l'emissió sobre el qual es feia el càlcul del repartiment.
- Real: Pujava o baixava segons l'oferta i la demanda.
Una manera d'obtenir beneficis a la borsa és especular sobre l'alça dels valors. Van sorgir els call loan per facilitar la compra d'accions (préstec d'un dia per l'altre).