Crisi del 29: Causes, Conseqüències i Polítiques

De la Crisi Borsària a la Depressió

L'enfonsament de la borsa va afectar la banca, que va deixar de recuperar bona part dels crèdits que havia concedit. Els bancs que van sobreviure van limitar la concessió de crèdits, amb la qual cosa moltes empreses van veure com s'eixugaven les seves possibilitats de liquiditat i van fer suspensió de pagaments.

Aquesta crisi empresarial va fer caure les inversions. La crisi típica de sobreproducció des del començament del 1929 va fer caure els preus en disminuir la demanda. La baixada dels preus va afectar especialment el sector agrari. Això va provocar la fallida de la banca i de moltes empreses.

Conseqüències socials de la depressió

La classe treballadora: Els treballadors de la indústria i dels serveis van ser les víctimes principals de la crisi. La baixada dels sous, la retallada de l'horari de treball i l'atur sense cap cobertura social van agreujar la situació. Els llocs de treball es van veure afectats, i això va provocar enfrontaments socials, tot i la baixada de preus.

Els agricultors: Un altre grup social castigat per la caiguda dels preus. Molts, arruïnats del tot, van haver d'emigrar a les ciutats.

Classe Mitjana: Els rendistes es van enfonsar per la pèrdua del valor de la moneda; els petits i mitjans empresaris, per les fallides i la disminució de les vendes; i també hi va haver una disminució de funcionaris. Aquests fets van provocar el decaïment dels valors tradicionals.

Polítiques de deflació

Al començament de la crisi, els governs van afrontar la situació amb les receptes liberals clàssiques, anomenades polítiques de deflació. Es basaven en la idea de deixar que el mercat s'autoregulés. Per això, calia:

• Disminuir els impostos i les despeses de l'Estat.
• Reduir la moneda per baixar els preus i mantenir el seu valor en el mercat internacional.

Els resultats van ser desastrosos: hi va haver una baixada dels sous, un augment de l'atur i una davallada de la producció.

Autarquia

Va ser el model econòmic que van adoptar els sistemes totalitaris a Itàlia, Alemanya i l'URSS. Consistia a:

• Reduir al màxim la dependència de l'exterior.
• Controlar les importacions, autoritzant només les més indispensables.

Es tractava que l'Estat s'autoabastís del tot. Calia estimular la producció agrícola, organitzar l'explotació dels metalls i desenvolupar productes nacionals de substitució. Perquè la política autàrquica sobrevisqués, calia un control social molt autoritari.