Crisi del sistema de la Restauració i Dictadura de Primo de Rivera (1917-1923)
La descomposició del sistema (1917-1923)
La fi del sistema del torn pacífic
Per resoldre la greu crisi de l'any 1917 es va recórrer a la formació d'un govern de concentració. L'any 1918 es va tornar al sistema del torn. El 1921 es va crear un altre govern de concentració. El nou executiu tampoc no va aconseguir l'estabilitat política: entre el 1919 i el 1923, hi va haver deu canvis de govern i cap d'ells no va arribar a l'any de vida. A més, incapaços de resoldre els greus problemes, els governs van recórrer a mesures d'excepció, com la suspensió de les garanties constitucionals.
La campanya per l'autonomia
A l'inici del 1919 es va presentar a Madrid un projecte d'estatut de Catalunya que proposava la formació d'un parlament elegit per sufragi universal. El projecte va ser mal rebut pels cercles polítics de Madrid, el govern s'hi oposà i el monarca no hi va donar suport. La campanya va coincidir amb un moment de fortes tensions socials a Catalunya, davant les quals la Lliga va ajornar la reivindicació autonòmica.
L'enfrontament del catalanisme d'esquerres
Hi havia la necessitat de catalanitzar el republicanisme. L'any 1917, Francesc Layret i Lluís Companys van organitzar el Partit Republicà Català. El 1922, un grup d'intel·lectuals i professionals descontents amb la política de la Lliga va abandonar el partit i va crear Acció Catalana. El mateix any, Francesc Macià fundava l'organització Estat Català, amb postulats independentistes. Al seu torn, el 1923 es va crear una organització socialista estrictament catalana, quan un grup de militants del PSOE encapçalats per Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans van formar la Unió Socialista de Catalunya.
La conflictivitat social
Els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, a Espanya, van propiciar un canvi brusc de les condicions econòmiques: la producció va baixar, va augmentar l'atur i es van apujar els preus, la qual cosa va provocar la mobilització social i l'augment del sindicalisme. A Catalunya, el conflicte rabassaire, iniciat amb la plaga de la fil·loxera, es va accentuar i els pagesos van crear el sindicat Unió de Rabassaires.
El 1919 es va declarar una vaga a la Canadenca. La vaga va aconseguir la paralització del 70% de la indústria local, però l'incompliment de la promesa d'alliberar els detinguts va fer reprendre la vaga i la patronal hi va respondre amb el tancament d'empreses (lockout) i la repressió dels sindicats. La Federació Patronal va fomentar la creació del Sindicat Lliure per tal de restar força al sindicalisme anarquista. Va llogar pistolers per assassinar els principals dirigents obrers. La dura repressió contra el sindicalisme en l'època coneguda com el pistolerisme, entre les víctimes s'hi van comptar Salvador Seguí, l'advocat laboralista Layret i Eduardo Dato.
El problema del Marroc: Annual
L'exèrcit va ser derrotat a Annual, es va perdre tot el territori ocupat i es van produir unes 13.000 baixes, inclosa la del general Silvestre. El 1923 va haver-hi la discussió al parlament del cas Annual.
Les causes del cop militar
Les causes van ser: la inestabilitat i el bloqueig en què es trobava el sistema polític, el desprestigi derivat del continu frau electoral, la por a una revolució social i el perill del trencament d'Espanya. Els objectius de Primo de Rivera no eren posar fi a un règim caduc, sinó més aviat evitar que el règim polític acabés democratitzant-se.
La reorganització de l'Estat
La dictadura de Rivera va tenir dues fases. Fins al 1925 va governar un Directori Militar integrat exclusivament per militars, però a partir d'aquell any el govern dictatorial va incloure personalitats civils i es passà al Directori Civil, tot i que el pes dels militars va continuar sent important. Les primeres mesures del Directori Militar van mostrar el seu caràcter dictatorial: suspensió del règim constitucional, dissolució del Parlament, etc.