Crisi Deute Extern: Sobreendeutament, Contagi i Mercats Financers
Sobreendeutament i Crisi del Deute Extern: Causes i Conseqüències
S'ha experimentat un sobreendeutament i una crisi del deute extern degut a l'afluència de recursos als països en desenvolupament. Aquesta lliure mobilitat de capital, l'estabilitat canviària i les polítiques monetàries autònomes han comportat un sobreendeutament, també anomenat crisi del deute extern.
La teoria diu que l'increment del saldo del deute tendeix a reduir les possibilitats de reemborsament, bàsicament degut a la reducció de la inversió, ja que hi ha un desplaçament dels recursos que es destinen a pagar el servei del deute i no pas a la inversió o a la despesa procreixement.
Impacte de la Crisi del Deute: El Cas de Mèxic (1992)
La crisi de Mèxic del 1992 ens mostra els elevats costos de la crisi del deute:
- Pot suposar l'exclusió dels mercats internacionals de capitals i costos d'endeutament majors.
- Hi ha un cost d'oportunitat creixent pel que fa a l'assignació del pressupost, ja que es deixa de banda la inversió.
- Tanmateix, hi ha un deteriorament de les condicions de vida degut a una reducció de la despesa pública.
- L'«espai de política» (policy space) es veu reduït.
Perills de la Recessió Actual i Noves Crisis de Deute
La recessió actual pot provocar noves crisis del deute extern, amb una sèrie de perills associats:
- Ralentització del comerç.
- Remeses d'emigrants.
- AOD procíclica (Ajuda Oficial al Desenvolupament).
- Desplaçaments i encariments dels mercats financers.
Absència d'un Mecanisme de Resolució de Deute
El problema és que en l'arquitectura financera internacional encara no existeix un mecanisme facilitador de la resolució de crisis d'insolvència del deute.
L'Efecte Contagi de les Crisis Financeres
Finalment, l'efecte contagi de les crisis financeres ha augmentat la transmissió de les crisis financeres a l'economia productiva. Hi ha fortes turbulències al mercat de divises i actius financers (AF) originades pel ràpid desplaçament de capital de gran intensitat, afectant el tipus de canvi i les cotitzacions dels AF.
Inversors Institucionals i Efecte Ramat
Els principals causants d'aquest tipus de crisis són els inversors institucionals: el binomi rendibilitat-risc, la inversió en diferents mercats i l'acció conjunta (efecte ramat). Enfront l'alt risc de monedes i/o actius, els inversors institucionals recompondran les seves carteres per fugir del risc, i l'acció conjunta alterarà els preus d'actius i divises.
Dificultat en la Prevenció i Internacionalització
La dificultat a l'hora d'evitar aquestes crisis és que tendeixen a internacionalitzar-se, ja que molts actius cotitzen en diferents mercats, a part de la dificultat a l'hora de determinar quines són transaccions especulatives i quines no. Conseqüentment, té lloc l'efecte contagi.
Els primers efectes són de caràcter financer per, posteriorment, afectar l'economia real.