Crisi econòmica del 1970: Causes i conseqüències

Amb el temps, hem pogut veure com la crisi del 1970 no va ser tan greu com s'havia pensat inicialment. No obstant això, el creixement mundial va patir una desacceleració. Hi ha diverses causes que es poden apuntar com a responsables:

Causes de la desacceleració econòmica

• Energia: Tot i que els preus de l'energia van deixar de créixer al ritme previ, la millora tecnològica en els transports va permetre un estalvi energètic. A més, la diversificació de les fonts d'energia va oferir sortides parcials a la crisi.
• Crisi monetària: El dòlar va deixar de ser l'única moneda de referència (divisa mundial). L'aparició de l'Euro, amb característiques de gran moneda mundial, va contribuir a aquest canvi. De fet, la creació de la UE (l'Europa dels sis, en aquell moment) va tenir un impacte significatiu.
• Crisi fiscal: La distància entre la despesa privada i la despesa del sector públic es va convertir en un problema greu. Semblava necessari augmentar la inversió pública per fomentar el creixement, però alhora, això generava tensions.
• Crisi del consens: Va sorgir una conflictivitat social important. Aquesta situació, prevista en part, va trigar 30 anys a manifestar-se (segons l'article de M. Kalecki). Kalecki argumentava que s'havia descobert la possibilitat d'assolir alts nivells d'ocupació mitjançant l'ocupació pública finançada. No obstant això, preveia una pressió del món dels negocis per evitar-ho, ja que uns nivells d'ocupació molt alts podien afectar el benefici, la variable estratègica de qualsevol economia.

Nous models empresarials i la seva influència

Van succeir un gran conjunt de fenòmens complexos, com l'aparició d'empreses "afabuloses", sense fàbrica pròpia (empreses en xarxa). Analitzem tres sectors clau:

• Tèxtil: A partir dels anys 80, certes marques conegudes van impulsar una extensió global del taylorisme, però de manera inversa a la seva implementació original. Es manté la producció massiva en grans sèries, però de forma hiperfragmentada, amb punts de producció dispersos geogràficament. Això implica que la idea de la plena ocupació dins d'un estat queda obsoleta, donant pas a una ocupació dispersa, amb salaris baixos i condicions laborals sovint deteriorades. Això comporta una caiguda de les despeses en protecció social, formació, sanitat i infraestructures físiques, gràcies a la capacitat d'integració de les empreses en xarxa. Aquest model no hauria estat possible sense la liberalització del comerç internacional.
• Electrònica: La forta demanda i la diversitat de productes electrònics van impulsar una producció segmentada tècnicament i funcionalment. Les grans empreses van abandonar progressivament les funcions productives materials per centrar-se en activitats més abstractes.
• Turisme: La indústria del turisme respon a una necessitat difícil de definir: la de viure una "doble vida", encara que sigui per uns dies a l'any. Per tant, la indústria turística ha de proporcionar tot allò que una persona necessita per viure fora del seu entorn habitual.