Crisi a Espanya: Fets d'Octubre de 1934

El Bienni Conservador i els Fets d'Octubre

Qüestió religiosa

Consolidació de la relació Estat-Església. Per exemple, es recupera l'assignació econòmica.

Qüestió militar

Es va aturar la reforma militar. Es van destinar a llocs decisius militars afins al règim, com Franco, Goded o Mola. S'amnistien els participants a la "sanjurjada".

Qüestió de les regions autònomes

S'avorta el procés d'autonomia. Es frena el procés de transferència a Catalunya. S'interposen recursos a les lleis catalanes, com la Llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament Català l'abril de 1934. La Llei de Contractes de Conreu era una llei que establia els tipus de contracte que podien signar els pagesos amb els propietaris i definia el dret a la propietat dels rabassaires.

Qüestió social i econòmica

S'atura la construcció d'escoles i s'aboleix l'ensenyament mixt. La reforma agrària s'anul·la. S'expulsen els pagesos que hagin ocupat finques. Fins al setembre de 1934, la regressió política augmenta el descontentament popular. El govern conservador tampoc aconsegueix frenar els efectes de la Gran Depressió. Lerroux decideix "enfortir" el govern tot incloent-hi membres de la polèmica CEDA (3 d'octubre). Els partits d'esquerres i els sindicats van convocar una vaga general per al 5 d'octubre. La seva incidència va ser desigual, destaca especialment el que va passar a Astúries i a Catalunya.

Astúries: Fets d'Octubre

Són una autèntica insurrecció: la vaga dels miners que estan en rebel·lió per l'entrada al govern de tres extremistes de dretes. Hi participen unes 20.000 persones. Té lloc entre els dies 5 i 18 d'octubre. S'enfronten als diferents cossos militars que són enviats, inclosa la legió. No va haver-hi cap rebel·lió entre els militars perquè consideraven els asturians uns traïdors. El General Franco va dirigir l'operatiu amb la mateixa mà dura que havia emprat a les accions al Marroc.

Conseqüències:

• Uns 1.000 morts a Astúries, la major part obrers.
• Milers de detinguts a tot Espanya.
• Es dissolen ajuntaments i s'instaura la censura arreu de l'Estat.

Catalunya: Fets de Catalunya

Lluís Companys opta per donar un exemple de suport institucional a la vaga obrera. El matí del dia 6 es proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Però a tot Espanya no hi ha la reacció en cadena esperada. En canvi, el govern central declara l'estat de guerra a Catalunya.

Conseqüències:

• La matinada del 7 d'octubre, Companys es rendeix.
• Gairebé tot el govern és detingut, inclòs el president. Van ser condemnats a 30 anys de presó.
• El govern de Catalunya és ocupat per militars.
• Es tanca el Parlament.
• Se suspèn l'Estatut.
• S'anul·la la Llei de Contractes de Conreu.

La situació durant l'any 1935 era insostenible:

• Milers de detinguts (anomenats "chusma" i "africanos").
• Sectors moderats de l'opinió pública eren també en contra del govern.
• Descomposició política.
• Crisi econòmica, amb el primer estraperlo* (*Estraperlo: nom que prové dels inventors d'una ruleta trucada que s'havia instal·lat a un casino i a un hotel, a través de la influència de la CEDA. Això va comportar una freqüent corrupció i va ser objecte de debat parlamentari).

Imatges i Textos Relacionats

IM: El president de la Generalitat, Lluís Companys, i els consellers van ser condemnats a 30 anys de presó després dels fets del Sis d'Octubre. / Tropes situades a la plaça de la República (actual Sant Jaume, Barcelona), vigilant els terrats, el 7 d'octubre de 1934. / Cartell de la Unió de Rabassaires. / A l'esquerra, contraportada de la revista anarquista Tiempos Nuevos, publicada a Barcelona des del maig de 1934.

Txt: L'avantprojecte d'Estatut, conegut com l'Estatut de Núria, va patir considerables retallades al llarg del procés de discussió de les Corts espanyoles. Reproduïm alguns articles de l'avantprojecte d'Estatut i de l'Estatut de 1932. / Fets d'Octubre de 1934 a Astúries. El primer és un ban del comitè revolucionari d'Oviedo emès els primers dies del moviment insurreccional. El segon és un fragment de la valoració d'aquest moviment que, amb una perspectiva de 8 anys, va fer el líder socialista Indalecio Prieto en una conferència pronunciada en el seu exili a Mèxic. / El 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys va fer un acte de força en contra del govern central. Van trencar les relacions amb les institucions i va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. / La Constitució de la Segona República va ser aprovada, després de llargs debats, el 9 de desembre de 1931. Constava de 125 articles i era la més democràtica que havia tingut mai Espanya.