Crisi en Països No Occidentals: URSS i Amèrica Llatina

Creixement Econòmic i Crisi: URSS i Amèrica Llatina

Economies de Planificació Centralitzada: URSS

A partir dels anys 70, es produeix un esgotament del model soviètic. El sistema cau perquè, en no poder mantenir els nivells de vida de la població, es posa en qüestió.

Causes de la Crisi Soviètica

• Esgotament ideològic: Per a les primeres generacions que vivien en el feudalisme, el socialisme és positiu perquè suposa una millora en els nivells de vida. Però arriba un punt en què ja no millora més, i les noves generacions, que ja han nascut amb certes garanties, es troben que no només no milloren, sinó que empitjoren.
• Esgotament polític: Des de l'arribada de Stalin al poder, no es pot criticar el que diu el govern. Sense crítica, no hi ha millora possible.
• Esgotament econòmic: El creixement econòmic és extensiu (més treball i capital), amb molt poca innovació. Quan els factors arriben al seu límit, el creixement s'alenteix. L'estat falla per les següents raons:

1. Alt grau de burocratització: Tot es decideix des dels despatxos, prenent com a referència dades sovint falsificades. Això dificulta la presa de decisions correctes. Oficialment no hi ha diferència de classes, però a la realitat sí que n'hi ha entre els qui prenen les decisions i els qui les acaten.
2. Manca d'incentius econòmics: Tothom té garantit un lloc de treball i un sou, faci el que faci. Mentre hi ha l'incentiu ideològic de millorar, la productivitat és alta, però quan es perd, la productivitat cau.
3. Problemes de qualitat i manca de varietat: Es determina el total de productes a fabricar, però no la qualitat. Normalment les quantitats són difícils d'assolir. Com que només importa el nombre, es fan productes tots iguals i de mala qualitat per complir el pla. Les noves generacions volen qualitat i diferenciació.
4. Estancament tecnològic: Es vol garantir llocs de treball per a tothom; per tant, no hi ha l'incentiu d'innovar perquè un treballador faci el mateix en menys temps o sigui substituït per una màquina. Tot i que tenen tecnologia, no l'apliquen a la producció.
5. Corrupció i mercat negre: Al principi, la planificació centralitzada controla el 100% de l'economia. Però després, alguns funcionaris amb poder comencen a ser corruptes i desvien part de la producció al mercat negre.
6. Problemes de distribució: Un any es produeix molt d'una cosa i poc d'una altra. La gent té diners per comprar, però no troba els productes. Els funcionaris, llavors, venen al mercat negre les poques unitats disponibles. Com més errors hi ha en les quantitats a produir, més augmenten els preus al mercat negre.
7. Manca de productes i inflació: La població té diners suficients per consumir, però hi ha manca de productes, cosa que genera inflació i l'abandonament de la planificació.
8. El petroli: El 1989, la URSS actualitza els preus del petroli al preu de mercat, provocant un xoc econòmic.

Gorbatxov i la Perestroika

El 1985, Mikhaïl Gorbatxov és nomenat secretari general del PCUS, i el 1989 és escollit cap de l'URSS. Gorbatxov accepta les crítiques al socialisme, però no vol eliminar-lo; pretén reformar-lo, tornant a Lenin amb planificació centralitzada però amb una mica de mercat. Les seves reformes estructurals de la política i de l'economia són conegudes com a glasnost i uskoreniye.

Mesures de la Perestroika

1. Les empreses segueixen sent estatals, però decideixen com es gestionen. Si es gestionen bé i compleixen l'objectiu, l'any vinent tindran més recursos; per tant, apareix l'incentiu de ser més eficients.
2. Incentius per millorar per a treballadors i empreses.
3. Incentius a la innovació tecnològica.
4. Transformar una economia d'oferta en una de demanda.
5. Es permet el mercat lliure.
6. Ajustar els preus als costos.
7. Control de la quantitat de diners.
8. Es permet l'aparició d'empreses privades, però només empreses corporativistes.
9. Es necessita capital estranger per tirar endavant.

Finalment, el sistema entra en crisi i la Perestroika no s'arriba a aplicar mai per complet.

Impacte de la Perestroika

• A Rússia, es produeix el desmantellament del sistema soviètic i comença la transició cap al capitalisme.
• A nivell exterior:
  • Fi de la Guerra Freda, ja que cau un dels dos blocs. S'inicia una política de desarmament.
  • Unificació d'Alemanya i independència dels estats bàltics: esclat dels nacionalismes.
  • Desintegració del Comecon.

La URSS es desintegra en 15 repúbliques. La transició cap al capitalisme ha estat difícil per a la majoria dels nous estats, però especialment per a Rússia.

El Deute Extern a Amèrica Llatina

1981: Mèxic fa suspensió de pagaments. El deute mexicà equival al 44% del capital dels 9 bancs més importants dels EUA. Es produeix pànic als mercats, i els bancs volen cobrar de cop interessos i capital. Hi ha una actuació coordinada dels bancs implicats per recuperar el capital.

Implicació del Govern dels EUA i l'FMI

L'impacte és tan important que intervenen per evitar el col·lapse de l'economia americana i mundial. Es negocia país per país (Amèrica Llatina no actua com a bloc unit, cosa que beneficia l'FMI i els bancs dels EUA). S'imposen polítiques d'ajust econòmic, però sense afrontar reformes estructurals.

Mesures i Conseqüències a Amèrica Llatina

• Polítiques per pagar el deute:
  • Reducció de les importacions.
  • Reducció de la despesa pública.
  • Polítiques neoliberals.
  • Control estricte de la inflació.
• Obstacles estructurals al creixement que persisteixen:
  • Estat amb poca suficiència fiscal.
  • Sistema social poc desenvolupat.
  • Sistema financer molt dèbil.
  • Mercat laboral rígid.
  • Economia submergida.
  • Marginació econòmica de part de la població.
• Política imposada a Amèrica Llatina:
  • Reduir importacions, cosa que fa baixar el consum.
  • Reduir la despesa pública.
  • Mercat privatitzat i internacionalitzat.
  • Control de preus (capitalistes).