Crisi Restauració i Catalunya Inicis Segle XX
La crisi del torn dinàstic
Regeneracionisme
Moviment intel·lectual que pretenia reflexionar i objectivar sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació.
El regeneracionisme dinàstic
Conservadors i liberals van proposar un programa de reformes, però a causa de la divisió interna va ser impossible solucionar els problemes.
El reformisme conservador
Antonio Maura (líder) proposà una ”revolució des de dalt”. Incloïa reformes en:
- Hisenda
- Administració local
- Llei electoral
- Regulació del dret de vaga
No van aconseguir posar fi al caciquisme i al falsejament electoral, però van donar més protagonisme als partits de l’oposició.
La Setmana Tràgica
El 1909 hi hagué un aixecament popular a Barcelona, amb un component revolucionari i antireligiós. La revolta es va iniciar amb l’oposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc. L’aixecament va ser sufocat per l’exèrcit de forma desproporcionada.
El reformisme liberal
El 1910, els liberals liderats per José Canalejas van iniciar una reforma per:
- Limitar la influència de l’Església
- Regular les relacions laborals
- Impulsar el servei militar obligatori
- Fomentar la descentralització de l’Estat
- Crear la Mancomunitat de Catalunya (1914)
Els grups de l’oposició
- Republicanisme: Major pes electoral, creació de la Unió Republicana i del Partido Republicano Radical d'Alejandro Lerroux.
- Grups catalanistes: Major força electoral i presència al parlament espanyol.
- Socialisme: Van consolidar la seva presència a Madrid, al País Basc i a Astúries.
- Anarquistes: Van continuar fraccionats (radicals -> accions terroristes / grups anarcosindicalistes -> fundació de la CNT).
La crisi de 1917
Es van produir protestes degudes al descontentament polític, l'empitjorament de les condicions de vida i la protesta de sectors de l'exèrcit. Les forces polítiques de l'oposició van exigir la dimissió del govern i la convocatòria de Corts constituents. Les Juntes Militars van censurar la política del govern. La CNT i la UGT van convocar una vaga general revolucionària.
La guerra del Marroc
L’ocupació del territori marroquí va trobar l’oposició de les tribus berbers i va convertir el protectorat en un focus de guerra permanent.
Catalunya als inicis del segle XX
Una població en creixement
Durant el primer terç del segle XX, la població catalana va créixer considerablement a causa de la davallada de la mortalitat i l'arribada d'immigrants. A partir de 1915, menys catalans emigraven a Amèrica.
La consolidació de l’obrerisme
Les desigualtats de la nova organització industrial van generar conflictivitat social. El 1902, una gran vaga general va mobilitzar 80.000 obrers a Barcelona. El 1907 es va crear Solidaritat Obrera, una federació d'organitzacions obreres que aplegava sindicalistes, anarquistes i socialistes.
Lerrouxisme
Republicanisme liderat per Alejandro Lerroux. El Lerrouxisme presentava un discurs populista, revolucionari, anticlerical i amb un fort component espanyolista; aspirava a fer contrapès al catalanisme conservador.
Formació de Solidaritat Catalana
Als primers anys del segle XX, la Lliga Regionalista era el partit hegemònic dins el catalanisme. Enric Prat de la Riba, el seu principal dirigent, exigia l'autonomia política de Catalunya. La coalició anomenada Solidaritat Catalana va elaborar un programa conjunt per demanar la descentralització de l'Estat.
Mancomunitat de Catalunya
Va ser creada el 1914 com una institució de govern que agrupava les quatre diputacions catalanes. El primer president fou Enric Prat de la Riba. La Mancomunitat va impulsar la creació de noves infraestructures, va millorar els serveis públics i va promoure la llengua i la cultura catalanes.