Crisi i Transformació Econòmica al Segle XVII: Anàlisi i Impacte

Ciències socials3,86 KB

Crisi i Transformació de l'Economia al Segle XVII

Al segle XVII, el conjunt d'Europa va experimentar una crisi econòmica i una transformació importants que van afectar països com Espanya, Itàlia i Portugal. Mentrestant, Holanda i Anglaterra van promoure canvis econòmics basats en la renovació de l'agricultura i del comerç marítim.

L'Estancament Demogràfic i Agrícola

La població d'Europa va tenir un creixement molt baix durant la centúria a causa de l'alta mortalitat ocasionada per la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i per l'epidèmia de pesta bubònica que es va estendre pel continent europeu. La producció agrària es va estancar a causa de les guerres i la falta de mà d'obra agrícola. El problema més important era la baixa productivitat, com a conseqüència d'uns sistemes de cultiu molt rudimentaris. Aquest creixement agrari escàs va provocar l'alça de preus i la successió de períodes freqüents de fam, que van fer que les epidèmies fossin més terribles.

A Holanda i Anglaterra es va iniciar una renovació important de l'agricultura que va aconseguir augmentar considerablement la producció gràcies a l'aplicació de nous sistemes de rotació de cultius i selecció de llavors. Aquestes millores van assentar les bases d'un creixement econòmic que es va consolidar amb la Revolució Industrial al segle XVIII.

La Renovació del Comerç

Durant el segle XVII es van consolidar les rutes marítimes iniciades durant el segle anterior, però les antigues potències comercials com ara Espanya, Portugal, Itàlia i la Hansa (Associació de ciutats del nord d'Alemanya i del mar Bàltic) van entrar en crisi i el domini del comerç mundial va passar als Països Baixos i a Anglaterra. En aquest procés, el Mediterrani va anar perdent importància i van créixer els ports atlàntics de Sevilla, Lisboa, Anvers, Amsterdam i Londres.

Per a fomentar aquest comerç es van crear les companyies comercials, d'iniciativa privada però que comptaven amb el suport de l'Estat. Holanda va crear la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, i Anglaterra va establir la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Anglaterra va iniciar el domini de l'Índia mentre que Holanda s'instal·lava a Indonèsia i desplaçava Portugal de la zona.

La Renovació de les Manufactures

Davant el control que els gremis exercien sobre la producció, alguns comerciants van crear formes d'augmentar la producció i d'abaratir-ne el preu. Així van sorgir les primeres manufactures, que reunien diversos treballadors en un mateix local i percebien un salari, i la indústria a domicili, per la qual els llauradors produïen béns a casa per complementar el treball agrícola. En els dos casos el comerciant hi posava l'utillatge i les matèries primeres i venia la producció lliurement al mercat.

El desenvolupament del comerç i de les noves formes de producció va implicar la proliferació de banquers i prestadors per a finançar les noves empreses. Tot això va originar el capitalisme comercial i l'ascens de la burgesia que impulsava els nous negocis.

L'Europa del Segle XVII

El Canvi d'Hegemonia a Europa

La primera meitat del segle XVII va estar marcada per l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys. La Pau de Westfàlia (1648) i la Pau dels Pirineus (1659) van ratificar la fi de l'hegemonia de l'imperi espanyol a Europa i van consolidar l'ascens de noves potències com ara els Països Baixos, Suècia i, sobretot, França. També van significar la proclamació de la llibertat religiosa per a cada país i van posar fi a més d'un segle de guerres constants a causa de la religió.

Els països del nord d'Europa, Suïssa i Anglaterra van consolidar les seves esglésies luteranes, calvinistes o anglicanes, mentre que els països del sud d'Europa i Àustria van continuar mantenint la fidelitat a l'Església Catòlica.

Descarregar

PDF Word HTML