La Crítica de Nietzsche al Llenguatge i la Metafísica
Crítica al Llenguatge: En comptes d’entendre el món de la vida com una força o poder, els homes han intentat reduir-lo a conceptes. Llenguatge: ficció col·lectiva amb la qual pretenem buscar la veritat. Realment només ens interessa la part positiva de la veritat i per això oprimim el món real reduint-lo a conceptes. Nietzsche diu que és millor captar la realitat a través de les metàfores, ja que no l’empresonen.
El que es proposa Nietzsche és destruir la metafísica, la religió i la moral basades en la inversió de valors. La cultura occidental i totes les seves manifestacions han capgirat els valors; com a conseqüència, ara L’home està malalt.
Malaltia = Nihilisme La manca de sentit. L’home ha perdut el sentit de la vida i de la seva existència. Nietzsche diu que Déu ha mort; aquest concepte el desenvolupa en el llibre Així parla Zaratustra. La mort de Déu significa la fi de la metafísica i els seus derivats, la negació de la moral, la religió, la ciència, els llenguatges... La idea de Déu = enemiga del món vertader. = Nihilisme en sentit negatiu. L’esperit occidental està exhaurit pels valors ficticis i es torna nihilista. El nihilisme implica un procés dialèctic, té dues cares: negativa i positiva. S’ha de superar l’estat negatiu perquè la mort de Déu pot donar lloc al à simbolitza la decadència absoluta de la cultura. L’últim home ha substituït a Déu pel pragmatisme i la tecnocràcia; per això és el pitjor de tots els homes.
L’esperit lliure és capaç d’assumir la mort de Déu, d’acabar amb la metafísica i no posar res al seu lloc. Això ho aconsegueix el superhome, que accepta la mort de Déu i assumeix plenament la vida, el més real i més fort dels homes, el que no necessita valors falsos.
Nietzsche il·lustra el procés de superació del superhome amb la metàfora de les 3 transformacions:
1. Camell: representa el moment en què la humanitat porta la càrrega de la moral invertida, des de Plató fins a la modernitat.
2. Lleó: representa l’home crític, nihilista actiu que destrueix tots els valors establerts, tota la cultura i la metafísica occidental. No ha superat la mort de Déu; el que fa és lluitar, s’enfronta i nega la cultura occidental, però no la supera.
3. Nen: creador espontani del seu propi joc, inventa i pren la vida com un joc, com una afirmació. Amb el nen apareix el superhome lliure dels valors passats, ésser autònom que crea una nova realitat.
Nova Taula de Valors: Els nous valors que estableixi el superhome no són comparables amb els anteriors; són nous i diferents. El superhome assumeix aquests valors nous, basats en la vida.
Assumir la vida implica una nova actitud: voluntat de poder: voluntat lliure, vital, expansiva.
Tota força impulsora és voluntat de poder; és pura creació. Nova perspectiva del superhome: s’expressa com a voluntat de poder i entén que la realitat no és fixa, és l’esdevenir.
Nietzsche ens parla del món com a canvi, perspectiva. Els conceptes són la manifestació de la paràl·lisi de l’enteniment que és incapaç de captar l’esdevenir.
El superhome és l’únic capaç de superar l’etern retorn: pensament més profund. Prova selectiva moral que implica una reflexió del temps exposada de forma metafòrica. Tots ens dirigim cap a un fi (judici final) el qual transcendeix tot el que ha passat anteriorment. L’etern retorn és un elogi de l’instant; cada instant és únic però etern, cada instant és vida. En cada instant es troba tot el sentit de l’existència. Implica l’etern retorn de tot el mateix. El superhome ha de voler l’etern retorn. Si el seu únic valor és la vida, ha de voler que aquesta es repeteixi eternament; l’etern retorn implica una reivindicació radical de la vida. Per demostrar que assumim plenament la vida és desitjar l’etern retorn.