La crítica de Nietzsche a la cultura occidental i la raó
La crítica de Nietzsche a la cultura occidental
La cultura occidental neix, a partir de la filosofia de Sòcrates, amb el sotmetiment de la vida a la raó. Això produeix el trencament de l'anterior unitat original en favor d'allò apol·lini, restant allò dionisíac relegat a un segon pla. Segons Nietzsche, posar la vida en funció de la raó constitueix una mena d'inversió inicial que posa en marxa la decadència de la cultura occidental.
Sòcrates, Plató i la tradició judeocristiana
Si Nietzsche assenyala Sòcrates com l'iniciador d'aquest procés, no és menys dur amb Plató i amb la tradició judeocristiana, que amb les seves propostes metafísiques consoliden aquesta dinàmica negativa, posant el món real en funció d'un fals món suprasensible:
- El platonisme: Defensa que la idea és allò autènticament real, no pas el sentiment i l'instint.
- El cristianisme: Considerat per Nietzsche una mena de "platonisme popular", desenvolupa la negació de la vida mitjançant el menyspreu del cos i el concepte de pecat.
La crítica al cientifisme i la veritat objectiva
En obres com Aurora o La gaia ciència, Nietzsche critica el cientifisme per considerar-lo un aliat de la metafísica i de la inversió de valors. Refusa la pretesa veritat objectiva d'una ciència que pretén descobrir, mitjançant la raó i el llenguatge conceptual, un ordre etern en el món. En contra d'això, considera que:
- La vida, en constant moviment, no es pot copsar mitjançant conceptes fixos.
- El món és irracional i no existeix res objectivament vertader.
- La vida no ha de recórrer a cap transcendència per adquirir sentit, sinó ser fidels al “sentit de la terra”.
La mort de Déu i la fi de les veritats absolutes
Aquest concepte és un dels cinc grans temes de la seva obra. La sentència “Déu ha mort” expressa la decadència total dels valors morals d'Occident:
- La fe en el Déu cristià ja no és sostenible.
- La metafísica ha arribat a la seva fi.
- És una metàfora del final de les veritats absolutes i de les idees immutables.
Déu representa tot el que és suprasensible (el món vertader platònic, els ideals, la ciència), que ha estat la guia del món occidental.