Crítica de Nietzsche a la Moral Occidental i Proposta del Superhome
1. Crítica a la Moral
La crítica més profunda que fa Nietzsche a la cultura occidental és la crítica als valors morals. El principal error de la moral tradicional és la seva "antinaturalitat", és a dir, anar en contra de la natura, en contra de la vida. És aquest tipus de moral que, amb lleis, normes i imperatius, s'oposa a la vida i als instints primaris. Aquesta ha estat la moral que se'ns ha intentat imposar fins ara.
El fonament filosòfic d'aquesta moral contranatural és el platonisme: el Món de les Idees serveix de "més enllà" religiós per als cristians, de manera que acaba justificant la metafísica cristiana. Es dona més importància a l'altra vida que a aquesta; es dona més importància al Món de les Idees enfront del Món sensible. Això significa una desvaloració de l'home real i concret, de la història dels homes; significa que existeix alguna cosa fora del món, fora de la vida, que governa els homes. I llavors han triomfat els valors dels febles: la compassió, la misericòrdia, el sacrifici... en els quals podem observar la major importància dels instints decadents enfront dels de superació.
Nietzsche critica aquest tipus de moral perquè ofega la vida: aquesta es fonamenta en uns principis contraris als de la moral tradicional. La vida és l'únic real; la moral és una ficció, una falsedat... No podem considerar Nietzsche com un amoral, sinó com un filòsof que defensa una moral diferent, l'exaltació de la vida plena.
Diferència entre dos tipus de Moral
Moral dels senyors: és una moral de cavallers, pròpia d'esperits elevats, dels qui estimen la vida, el poder, la riquesa, el plaer... És la moral pròpia del superhome, del que vol la mort de Déu.
Moral dels esclaus: és la inversió dels valors: el dolor, la petitesa, la humilitat, l'amabilitat, la compassió, la resignació, la paciència... L'esclau no crea aquests valors, sinó que els troba en ell mateix; per això és una moral passiva. Representa la inversió dels valors provocada pel judaisme i heretada pel cristianisme.
Superació de la Decadència
Després de fer aquesta distinció, Nietzsche examina la història de la cultura occidental i s'adona d'un triomf dels valors dels febles enfront dels forts. Els febles han pogut imposar el seu criteri als forts. Aquesta moral arriba al seu cim amb els moviments socials d'alliberament que comencen amb la Revolució Francesa i que es donen durant el segle XIX.
Per superar aquesta decadència provocada pels valors cristians, Occident ha de posar en el seu lloc el superhome, lliure de tota esclavitud religiosa, de tot dogmatisme catòlic.